 |
| Mafa Alborés: Imatge Fotogràfica editada digitalment per a Fotogravat |
Nos encontramos confinados en nuestros domicilios por emergencia sanitaria en todo el país, coincidiendo con nuestro propio cumpleaños, con el día del padre pocos días después, y con la reciente publicación por parte del departamento de enseñanza de los Ejemplos de Supuestos Prácticos (Exemples de supòsits pràctics) para las próximas oposiciones a cuerpos docentes, que nos afectan muy directamente. De momento están suspendidas, aplazadas o, sencillamente, confinadas domiciliarmente, porque los que nos vemos afectados por su inminencia aprovechamos para prepararlas, especialmente en lo tocante a la parte de programación didáctica.
Hay cosas difíciles de entender para aquellos que no pertenecen a los cuerpos de funcionarios interinos o sustitutos y menos para quien no pertenece a este grupo en el campo de la enseñanza (o la educación, según se llame el departamento dependiente de la fuerza política que lo regente en un momento histórico determinado).
Esta entrada sólo puede ser entendida en su totalidad por aquellos que, como un servidor, se encuentran implicados directamente en este proceso o lo han estado alguna vez.
Después de haber estudiado Filología y terminar una Licenciatura (lo que actualmente llaman un grado) en Bellas Artes (especialidad de Imagen) y un Doctorado (en Teoría e Historia de la Imagen, en el departamento de Imagen y Diseño de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona) tengo bastante claro qué hay de real y qué de simulacro en las enseñanzas artísticas, y más teniendo en cuenta que mi experiencia anterior a las enseñanzas artísticas fué la enseñanza en otros ámbitos, incluyendo clases de refuerzo destinadas a solucionar lo que alumnos y profesores no habían resuelto en las enseñanzas regladas, en el lapso de un par de meses antes de las pruebas de Septiembre (evidentemente, si no conseguía mis / sus objetivos, la clientela desaparecería) lo que suponía aprovechar el tiempo y aprender de verdad los contenidos o al menos lo necesario para aprobar los exámenes en diferentes niveles y materias.
Más tarde, estudiando filología, también practiqué varios oficios relacionados con las artes, desde la ilustración publicitaria y el cómic hasta las decoraciones murales, pasando, más tarde, por la fotografía, la ilustración y el diseño gráfico en el ámbito de un estudio de diseño.
Más adelante tuve experiencias relacionadas con la decoración, la escenografía y la dirección artística en el cine y en ámbitos de exposiciones temáticas y museísticas. Aunque no constituía mi primera opción ni mi objetivo profesional, opté también por las enseñanzas artísticas apuntándome a listas de sustitutos e interinos a pesar de no tener claro que tuviera todo lo necesario para ofrecer como profesor o como maestro de taller. Pero la supervivencia manda y los recursos se han de ampliar lo más posible. Al fin y al cabo, complementé en su día mis actividades profesionales con la de docente de Dibujo, Educación Plástica y Visual y Volumen durante unos ocho años en el ámbito de la enseñanza secundaria en diferentes centros concertados en Barcelona antes de decidirme a formar parte de las listas del departament d'ensenyament/educació.
 |
| Mafa Alborés: Imatge editada per a Fotogravat |
Me explico muy brevemente:
durante mis estudios de bellas artes no aprendí nada sustancialmente necesario para desarrollar las actividades artísticas que llevé a cabo profesionalmente en la práctica, y mucho menos lo que se espera de un profesor de dibujo en el ámbito del bachillerato (casi todos los compañeros que conozco en este campo han tenido que hacer cursos de formación de postgrado en geometría descriptiva y dibujo técnico para estar a la altura de las circunstancias), y los conocimientos técnicos y prácticos obtenidos en la especialidad de Imagen (foto, cine, video) eran muy escasos para ofrecer nada significativo al mundo profesional audiovisual. Cualquier estudiante de ciclos formativos de grado superior o de formación profesional estaba por encima de estas expectativas, y sólo la experiencia y el aprendizaje como meritorio en empresas reales daban la capacitación necesaria.
De hecho, tal vez por eso existe la diferenciación entre el cuerpo de profesores, de perfil teórico, académico, reflexivo y profundo (en un mundo ideal) frente al cuerpo de maestros de taller, salidos de la formación profesional y artística, técnicos con experiencia y a los que no se les exige un título universitario, pero que aportan habilidades profesionales, técnicas y tecnológicas para llevar a cabo los procedimientos y procesos propios de los estudios artísticos y profesionales que defienden.
Sin embargo, el criterio de selección en las listas de interinos y sustitutos a cuerpos docentes se rige por antigüedad y asignaciones de especialidades según titulación y estudios aportados, y, según esto, en mi caso, por ejemplo, yo podía optar a siete especialidades por mi titulación.
 |
| Mafa Alborés: Fotogravat |
En ambos casos debía defender módulos (asignaturas) que poco o nada tenían que ver con la especialidad de mi contrato, pero que alguien tenía que hacer, pese a que, por ejemplo, en el ciclo de Fotografía, la técnica fotográfica debería estar impartida por un maestro de taller y no por un profesor... y durante unos años no fue así.
¿Por qué?
Sencillamente porque todos en las listas éramos igualmente licenciados, no profesionales con título, o al menos no siempre profesionales del campo específico a cubrir, o con suficiente experiencia para hacerlo con la solvencia deseable o para rechazarlo, visto el panorama de ofertas laborales más competitivo del mundo real (incluyendo la enseñanza artística privada).
Así pues, el esfuerzo personal para estar a la altura de lo esperado por los alumnos (lo que nosotros mismos habríamos deseado como alumnos) ha sido siempre muy alto por parte de todos nosotros en un momento u otro que hemos tenido que impartir contenidos de los que no siempre tenemos experiencia profesional directa o ya hace tiempo que no tenemos y no estamos suficientemente actualizados.
Y entonces tanto da que seas profesor de ciclos formativos o maestro de taller, porque sencillamente debes rellenar los huecos horarios y los módulos que tu centro necesite en ese momento. A efectos prácticos no hay más diferencia que un sueldo ligeramente más bajo como maestro de taller pese a que en el fondo se te exija la misma solvencia teórica y académica y más solvencia técnica y profesional.
Y es que las necesidades reales de los centros no siempre coinciden con las expectativas de nadie, sea alumno, profesor, coordinador didáctico o director del mismo.
 |
| Mafa Alborés: Fotogravat |
Sin embargo, en la reciente convocatoria de plazas por oposición, sí se convocan cuatro especialidades.
En el caso de Maestros de Taller de Fotografía y Procesos de Reproducción se convocan cuatro plazas. Hacía más de doce años que no se convocaba esta especialidad, aunque que sólo se cubrió una la última vez, quedando el resto (tres, si no recuerdo mal) desiertas.
Fue en este mometo, por cierto, que habiendo impartido módulos reservados supuestamente a profesores de Fotografía, justo antes de aquellas oposiciones, me encomendaron las Técnicas Fotográficas reservadas a los maestros de taller (mi especialidad contractual por aquel entonces), pero que hasta el momento yo no había desarrollado en clase y por tanto no había trabajado como es debido su programación para defender de forma madura y segura ante un tribunal, y que más bien pedían mi atención cara a su impartición en el aula con grupos concretos con necesidades concretas (y conocimientos previos, por cierto, para asimilar los contenidos técnicos y teóricos, fuerza escasos -los alumnos de ciclos artísticos no se ajustan a un perfil científico, ni técnico, pero tampoco humanístico, si hemos de decir la verdad que nos encontramos en el día a día-).
 |
| Mafa Alborés: Fotogravat i estampació mixta |
Después de doce años como maestro de taller de foto, muchos de ellos preguntándome qué hacía un dibujante, un ilustrador, un modelista, haciendo de profesor de fotografía, puedo decir que por fin había encontrado estrategias para sentir que lo hacía bien hasta el punto de que, cuando las circunstancias me llevaron a ocupar una plaza de dibujo artístico y color, preguntarme qué hacía entonces uno de foto impartiendo dibujo en el ciclo de cómic, (campo en que, en principio, yo había empezado mis actividades artísticas hacía muchos años) donde desarrollo actualmente mi tarea docente con satisfacción... y además con todo lo aprendido en el ámbito de la fotografía (que por otra parte se complementa óptimamente con el mundo del cómic y la ilustración).
Así lo queremos hacer constar en las diferentes páginas de este blog y en muchas entradas específicas, y creo que ha quedado reflejado en el desarrollo de los contenidos propios de la Técnica Fotográfica en el módulo de Fotografía como materia común a diferentes ciclos como el de Gráfica Audiovisual (Gràfica Audiovisual), al de Ilustración, Animación audiovisual, Gráfica Impresa y otros (Il·lustració, Animació Audiovisual, Gràfica Impresa y otras).
Esto no quiere decir que creemos que hemos llegado a la excelencia como docentes, ni mucho menos, pero sí a una cierta experiencia que nos capacita para tener una opinión mínimamente considerable sobre la forma en que se desarrollan las pruebas teóricas, curriculares y prácticas de estas especialidades.
En el caso de este año, hemos detectado en la prueba práctica propuesta como ejemplo por el departamento ciertas ambigüedades (que hemos destacado en negrita cursiva) en su redacción, que sólo sirve para desconcertar y aumentar el nivel de estrés a los participantes en las pruebas, más si tenemos en cuenta que, una vez defendida la programación didáctica, su superación es imprescindible para optar a hacer la parte teórica por su carácter eliminatorio.
Además, si tenemos en cuenta los muchos factores a considerar en el desarrollo transversal de los módulos implicados y a la problemática real del quehacer cotidiano en el aula nos encontramos ante unos problemas de difícil exposición en las pocas horas que se dan para resolver la prueba:
Sois un / a maestro de taller que trabaja con los alumnos de los ciclos formativos de Grado superior de Gráfica Impresa y de Ilustración
Se han agrupado en el taller para llevar a cabo la actividad los alumnos de los ciclos del CFGS de Gráfica Impresa y los del CFGS de Ilustración. Los alumnos de Ilustración tienen clase del módulo de Técnicas Gráficas Industriales 2 horas a la semana, una de ellas con el grupo completo en el aula y otra con la mitad de los alumnos. Los alumnos de Gráfica Impresa tienen clase del módulo de Producción Gráfica Industrial 4 horas a la semana, dos de ellas con el grupo, dos de ellas con el grupo entero y dos más con la mitad de los alumnos.
Ha preparado una actividad de una actividad de fotograbado para trabajar de forma colaborativa, donde se combina la técnica fotográfica para la captación de la imagen y la posterior impresión.
Intentaremos, pues, hacer una propuesta de resolución de esta prueba práctica sin tener claro si durante la sesión deberíamos llevar a cabo, de forma práctica en un taller acondicionado, la preparación de una imagen digital adecuada para su reproducción como fotograbado o la ultimación de una plancha de fotograbado y su reproducción sobre papel sin olvidar todos los factores curriculares a tener en cuenta. Hemos destacado en azul los aspectos a tener en cuenta en el ámbito del ciclo de Ilustración y en verde el de Gráfica Impresa. En el desglose curricular de los contenidos, objetivos, criterios de evaluación y competencias, hemos visibilizado destacando cromáticamente la tipografía de los apartados considerados relevantes en esta supuesta práctica concreta.
Quizás esto pueda servir para hacerse una idea del trabajo preparatorio que cualquier docente debe tener en consideración cuando desarrolla sus tareas diarias en el centro:
Traducimos al castellano el comentario que habíamos desarrollado en catalán (resaltado más abajo en negrita) y que creemos de mayor interés por reflejar no sólo la actitud y posicionamiento de los diseñadores y redactores (descuidados, por cierto) de la prueba, sino del propio departamento de enseñanza al encomendar a los profesores (en su mayoría interinos) que defiendan todo aquello que se promete en los programas curriculares:
Hay que tener en cuenta que este número puede oscilar entre los 15 y los 35 o más alumnos por grupo, sin especificar si el módulo en cuestión se desarrolla en primer curso (normalmente más numeroso) o segundo.
Esto supone que en el taller dispondremos de una insoladora y, por supuesto, de ordenadores con el software necesario para la edición de las imágenes (Adobe Photoshop), y de un espacio adecuado para la preparación de las planchas y su revelado y lavado, así como de un espacio con mesas para trabajar con el papel, poder cortarlo y disponerlo con las planchas resultantes del proceso precedente una vez entintadas y por supuesto necesitamos un tórculo o prensa para su transferencia al soporte de papel. Además de estas consideraciones, no se nos da dato alguno acerca del espacio disponible en relación al número de alumnos, una variable que hemos de afrontar en los centros de diferentes formas en cada curso, dependiendo de la matriculación, el desdoblamiento (o no) de grupos, etcétera, etcétera...
Además, dependiendo del propio centro, puede ser que las instalaciones sean amplias y adecuadas en unos casos y no en otros, especialmente en lo que se refiere a espacios de uso específico como aulas de edición digital, aulas de impresión, talleres de grabado, laboratorios y platós de fotografía, no siempre amplios, no siempre dotados de todos los recursos tecnológicos.
Veamos, pues, cómo entendemos que se debería responder con solvencia a la prueba práctica además de resolver la parte práctica de forma efectiva, si es que da tiempo a solventarlo todo y responderlo de forma completa en el organigrama que deducimos nos exigen:
PROVA PRÀCTICA: FOTOGRAFIA I PROCESSOS DE REPRODUCCIÓ
Sou
un/a mestre de taller que treballa amb els alumnes dels cicles formatius de
Grau superior de Gràfica Impresa i d’Il·lustració
S’han
agrupat en el taller per a portar a terme l’activitat els alumnes dels cicles
del CFGS
de Gràfica Impresa i els del CFGS
d’Il·lustració. Els alumnes d’Il·lustració tenen classe del mòdul de Tècniques
gràfiques industrials 2 hores a la setmana, una
d’elles amb el grup complet a l’aula i una altra amb la meitat dels alumnes.
Els alumnes de Gràfica
Impresa tenen classe del mòdul de Producció gràfica industrial 4 hores a la setmana, dues d’elles amb el grup sencer i dues més amb la
meitat dels alumnes.
Heu
preparat una activitat de fotogravat per treballar de forma col·laborativa,
on es combina la tècnica fotogràfica per a la captació de la imatge i la
posterior impressió.
Qüestions
prèvies
1.
Feu una descripció dels equips
fotogràfics per a la realització de la presa de la imatge i els procediments
operatius de control tècnic.
2.
Feu una descripció comparativa
de la tècnica del fotogravat tradicional amb la producció híbrida analògica-digital.
3.
Realitzeu una demostració
pràctica dirigida al grup classe de realització d’un fotogravat.
Elaboració d’una situació d’aprenentatge
1.
Feu una descripció detallada del
desenvolupament de la sessió de treball de fotogravat, la seva gestió a
l’aula, tenint en compte les activitats l’organització i el treball de l’alumnat
d’ambdues especialitats.
2.
Descriviu la metodologia emprada,
els procediments, processos i l’organització dels equips,
així com les estratègies per garantir la participació de tots els membres
que els formen.
3.
Concreteu els aprenentatges
competencials que preveieu que adquireixen els alumnes en aquesta sessió.
4.
Concreteu els elements
relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos
a la sessió.
Qüestions
prèvies:
1. Descripció dels
equips fotogràfics per a la realització de la presa de la imatge i els
procediments operatius de control tècnic.
En
primer lloc caldria aclarir que tot i que el plantejament d’aquesta proposta
així ho recomana, no caldria desenvolupar necessàriament l’activitat de
pràctica del fotogravat partint de preses fotogràfiques realitzades a classe, i
per tant no consideraríem imprescindible disposar de càmeres i material
d’il·luminació.
Partirem,
doncs, d’aquest supòsit i suggerirem als alumnes la realització d’un bodegó
fotogràfic o oferir la possibilitat d’un retrat d’estudi per disposar d’una
imatge fotogràfica a la qual aplicarem posteriorment els processos adients per
tal de reproduir-la mitjançant el fotogravat. En tot cas, com apuntem, es
podria coordinar transversalment amb el mòdul de fotografia, tot tenint
en compte que tant a la UF 2 com, sobretot, a la UF 3, es considera
l’aplicació de tècniques que es puguin portar a terme en relació al tractament
de la imatge i a l’aplicació de la fotografia a projectes de l’especialitat,
la qual cosa es contempla tant al cicle de Il·lustració com al de Gràfica Impresa
Fotografia
|
99
hores
|
6
ECTS
|
UF1.
Llenguatge fotogràfic.
|
1 ECTS
|
UF2.
Tècnica fotogràfica i
tractament de la imatge.
|
2 ECTS
|
|||
UF3.
Fotografia aplicada a
projectes de l’especialitat.
|
3 ECTS
|
Caldrà
disposar de trípodes i càmeres rèflex digitals (preferentment) per
a cada tres alumnes com a màxim per equip de treball.
En
cap moment d'aquesta proposta es parla de nombre d'alumnes, però sí
d'ajuntar dos grups de dos cicles en una activitat de taller que exigeix
l'ús d'espais específics, com ara sala d'ordinadors, plató fotogràfic i
taller de gravat amb insoladora(s). Tot depenent del tamany i capacitat
d'aquests espais i del nombre d'alumnes per grup podrem enllestir
l'activitat amb tots simultàniament o no, la qual cosa ja és normalment
complicada amb un grup no combinat d'un mateix curs.
Cal tenir en compte
que aquest nombre pot oscil·lar entre els 15 i els 35 o més alumnes per
grup, sense especificar si el mòdul en qüestió es desenvolupa a primer
curs (normalment més nombròs) o a segon. Tot tenint en compte que la
fotografia comuna es desenvolupa generalment a 1er curs, ja ens trobem
amb un problema de coordinació transversal amb aquesta assignatura,
donat que les UFs 4 ( a gràfica impresa) i 3 (a il·lustració) semblen
les més adequades per incloure aquesta activitat i, pel seu ordre
temàtic, exigeixen un ordre cronològic que les situa a segon curs.
Parlem, doncs d'alumnes de segon, que en una situació optimista
oscil·larien entre uns 10 i uns 25 per grup, la qual cosa suposa
coordinar el treball de taller d'entre 20 i potser gairebé 50 alumnes
tot coincidint horari amb Tècniques
d'expressió gràfica (UF3. Maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica.) i Producció gràfica industrial (UF4. Sistemes d'impressió: nous
suports i formats, tot i què també tindria sentit a UF1. Anàlisi i preparació d'arxius
per a la producció gràfica i a UF2. Materials, suports i sistemes
d'impressió).
2. Descripció
comparativa de la tècnica del fotogravat tradicional amb la producció híbrida analògica-digital.
Dins del fotogravat existeixen diferents
tècniques: film fotosensible, planxes de fotopolimer, o les planxes
litogràfiques offset, allò que anomenem normalment fotolitografia, I
que ens semblaria el suport adequat per portar a terme l’activitat entenent
tant els aspectes físics de les tècniques analògiques com les possible dreceres
que podem aprofitar fent server eines digitals. Comparar tots dos aspectes
d’aquest procés ens sembla especialment oportú tant des del punt de vista de
l’estudiant d’il·lustració com del de gràfica impresa.
Plantejarem, per tant una descripció
comparativa de la tècnica del fotogravat tradicional amb la hibridació
analògica-digital de la fotolitografia amb planxes offset:
Amb aquest procés hem de tenir en compte que
podem desenvolupar diferents metodologies de treball que potser podríem adaptar
a les aptituds dels alumnes tot atenent a la diversitat:
-Podem treballar de manera manual, dibuixant
o pintant directament amb diferents materials, com ara retoladors, bolígrafs,
pinzells o ceres, per exemple, a sobre d’un full transparent d’acetat o polièster.
-També podem desenvolupar la fase inicial de
l’activitat tot treballant de manera digital, es a dir: reproduint una imatge
fotogràfica, i, per fer un fotogravat d’edició digital necessitarem enllestir
un LIT prèviament amb una impressora làser. Aquesta part del procés que
podem desenvolupar digitalment constitueix la novetat respecte al procediment
analògic tradicional, en el qual hauríem de fer un negatiu LIT d’alt contrast
tot interposant un altre amb una trama que possibilités la reproducció del
grisos, o en tot cas reproduir la imatge directament en un lit d’alt contrast,
la qual cosa suposa l’elecció d’una estètica de blocat que pugui ser reproduïda
òptimament mitjançant aquest procés que no admet gradacions tonals, sinó taques
planes d’una tinta. (veure el punt 3)
3.
Demostració pràctica dirigida al grup
classe de realització d’un fotogravat
a-
Un cop hem realitzat i emmagatzemat la imatge
fotogràfica en suport digital (format d’arxiu jpg, tiff, pdf o psd)
la tractarem per optimitzar els resultats. Enc as d’haver inclòs elements
tipogràfics és prefible traçar-los. La resolució òptima per a impressió
làser que hauriem d’ajustar hauria de ser de 150 dpi. Tractarem una imatge
monocroma per tal de no complicar l’activitat, pero deixant clar que si
volguèssim fer una en color hauriem de repetir el procés amb les imatges
obtingudes de tots els canals CMYK de la imatge. Nosaltres recomanem treballar
amb la nostre imatge en escala de grisos.
b-
Rectifiquem els nivells de blanc i negre: Recomenem aclarir o sobreexposar una mica els
tons, donat que les imatges tendeixen a l’enfosquiment en convertir-les a trama
i estampar-les manualment.
c-
A Imprimir amb Vista Prèvia, a Ajustar
Pàgina, seleccionem l’impressora. Seleccionem la trama per
fotolitografia. Des de la finestra d’impressió despleguem les opcions
de sortida i posem:
a.
Frequència
entre 100 i 120 línies per polzada
b.
Angle:
45
c.
Forma:
Rodona
d.
Imprimir sobre polièster. La trama s’utilitza per facilitar l’estampació
manual dels originals de mig to. En cas que l’original no tingui grisos no
cal aplicar trama. Aquesta també es pot aplicar passant la imatge a mapa
de bits o amb l’opció de Photoshop Filtro-Pixelizar-Semitonos de Color, i
fer una trama manualment.
3.1-
Un cop tenim el LIT aplicarem esprai per enfosquir-lo una mica.
3.2-
Enllestim la insoladora a 160 segons. Hi fiquem la imatge del
LIT cara amunt i la planxa cara avall, tot tocant la part
fotosensible amb la tinta del lit. Un cop havent fet el buit procedirem a
insolar la planxa.
3.3- Posem el revelador
a una cubeta i hi introduïm la planxa. Ho movem fins que veiem clarament
la imatge i la planxa de color gris.
3.4- Li fem un rentat
en aigua per totes dues cares.
3.5- Apliquem una capa
de goma aràbiga amb una esponja que destinarem exclusivament a
aquest ús (en una dilució de 2 cullerades d’aigua petita) i l’eixuguem amb
gasa.
3.6-
Per entintar la planxa, aquesta ha d’estar sempre mullada (amb un
esprai polvoritzador d’aigua). Així li anem aplicant tinta amb el roleu
i aigua amb l’esponja fins que la tinta de la imatge presenta una aspecte
brillant. Un cop a punt, li donem una última vegada tinta i assequem la
planxa amb un assecador d’aire calent.
a.
Cal considerar que el fotogravat es pot desenvolupar amb:
-
polímer
-
offset (planxa fotosensible -lit-)
-
Planxa (pedra fotolitogràfica)
b.
El material d’impressió recomanat seria el següent:
-
Japonés (fi, sense cola)
-
Occidental (fibrós, amb cós). Recomanem tipus Rosaespina de 300 grams
per ser més adequat per a fotogravat.
Servit
en rotllo, a la vora mostra una característica “barba” o “rebaba”. En acabar
l’impressió hauríem de deixar la rebaba per sota de la imatge o al seu
costat dret, tot deixant prou marge per
respirar el centrat de la imatge i deixant en aquest el nom del fabricant del
paper. Normativament es talla amb regle (mai amb cúter o tisora)
Si fem una sèrie hem d’especificar mitjançant
signatura:
a.
PE proves d’estat
b.
PC proves de color
c.
PA prova d’artista (no s’entrega)
d.
Especificació de numeració d’ordre per sèrie
d’impressió: 1 / 50 sería l’exemplar més valuós en tenir menys desgast tot i
tenir les mateixes característiques que 50 / 50. Han de tenir les mateixes
característiques o suposen un altre tiratge o sèrie.
3.7- Si la planxa s’embruta molt, amb Kleener 100
ens podem ajudar per netejar-la.
3.8- Per guardar ben preservada la planxa hem de
donar-li una última capa de goma aràbiga.
Elaboració d’una situació d’aprenentatge
1.
Descripció detallada del
desenvolupament de la sessió de treball de fotogravat, la seva gestió
a l’aula, tenint en compte les activitats l’organització i el treball de
l’alumnat d’ambdues especialitats.
2.
Metodologia emprada,
els procediments, processos i l’organització dels equips. Estratègies
per garantir la participació de tots els membres que els formen.
Seguirem
els passos de l’apartat anterior (Demostració
pràctica) amb els alumnes tot començant pels apartats a, b
i c a l’aula d’ordinadors o fent servir els ordinadors personals dels
alumnes que en disposin tot fent servir imatges escollides de les activitats
pràctiques desenvolupades al mòdul de fotografia a tots dos cicles, tot i
que no és descartable, especialment en el cas del cicle de Il·lustració, experimentar en l’elaboració
d’imatges gràfiques amb tintes o retoladors directament sobre el paper
polièster, l’acetat o el lit (l’acetat no és sempre recomanable en deformar-se
per l’excés de temperatura a la insoladora). De totes maneres, recomanem el
desenvolupament d’aquests passos per
comprendre les característiques òptimes de l’arxiu fotogràfic digital i
la seva edició en alt contrast o tramat adequadament:
a-Un cop han
realitzat i emmagatzemat la imatge fotogràfica en suport digital (format
d’arxiu jpg, tiff, pdf o psd) la tractaràn per optimitzar els
resultats. En cas d’haver inclòs elements tipogràfics és prefible traçar-los.
La resolució òptima per a
impressió làser que els alumnes ajustaràn serà de 150 dpi. Tractaràn
una imatge monocroma per tal de no complicar l’activitat, pero deixant
clar que si volguèssin fer-ne una en color haurien de repetir el procés amb les
imatges obtingudes de tots els canals CMYK de la imatge. Nosaltres els recomanarem
treballar amb la seva imatge en escala de grisos.
b-Rectifiquen els
nivells de blanc i negre: Recomanarem aclarir o sobreexposar una mica els
tons, donat que les imatges tendeixen a l’enfosquiment en estampar-les
manualment.
d- A Imprimir amb
Vista Prèvia, a Ajustar Pàgina, seleccionen l’impressora.
Seleccionen la trama per fotolitografia. Des de la finestra
d’impressió despleguen les opcions de sortida i posen:
a. Frequència entre 100 i 120
línies per polzada
b. Angle: 45
c. Forma: Rodona
d. Imprimir sobre
polièster. La trama s’utilitza per facilitar l’estampació manual dels originals
de mig to. En cas que l’original no tingui grisos no cal aplicar trama.
Aquesta també es pot aplicar passant la imatge a mapa de bits o amb l’opció
de Photoshop Filtro-Pixelizar-Semitonos de Color, i fer una trama
manualment.
3.1- Un cop tenen el LIT
aplicaràn esprai per enfosquir-lo una mica.
3.2- Enllesteixen la insoladora a 160 segons.
Hi fiquen la imatge del LIT cara amunt i la planxa cara avall,
tot tocant la part fotosensible amb la tinta del lit. Un cop havent fet el buit
procediràn a insolar la planxa.
3.3-
Posen el revelador a una cubeta i hi introduixen les planxes exposades.
Ho mouen fins que veuen clarament les imatges i la planxes presenten el
canvi de color verdós d’origen a color gris.
3.4-
Fan un rentat en aigua de les planxes revelades per totes dues cares.
3.5-
Apliquen la capa de goma aràbiga amb les esponges destinades a
aquest ús (en una dilució de 2 cullerades d’aigua petita) i les eixuguen amb
gasa. Com que els alumnes de Gràfica impresa ja han fet aquest procés, el
repeteixen com a operaris per als alumnes d’Il·lustració o millor encara els
dirigeixen en aquest procés donant-los les instruccions precises dirigides pel
professor.
3.6- Per entintar la planxa, aquesta ha d’estar
sempre mullada (amb un esprai polvoritzador d’aigua). Així els equips
d’alumnes (recomanem un mínim de dos i un màxim de quatre, dividits en al menys
un de Gràfica impresa i un màxim de tres d’Il·lustració) instrueixen els seus
companys en l’aplicació de la tinta amb el roleu, operació que requereix una
mica d’experiència per a la seva distribució uniforme i no massa carregada
d’excés de tinta, i aigua amb l’esponja fins que la tinta de la imatge
presenti l’aspecte característicament brillant que busquem. Un cop a punt,
li donen l’última passada de tinta i assequen la planxa amb l’assecador d’aire
calent.
a. Cal considerar que el fotogravat es desenvoluparà
amb offset (planxa fotosensible -lit-) que ja es presenta tractada amb
polímer i que per tant els alumnes no han de passar pel procés de la seva
aplicació a una planxa de gravat ordinària, tot i que aprofitarem per explicar
aquest procés i el que es portaria a terme amb una planxa de pedra
fotolitogràfica.
b. El material d’impressió recomanat
seria el següent:
Servit en rotllo, a la vora mostra
una característica “barba” o “rebaba”. En acabar l’impressió hauríen de deixar
la rebaba per sota de la imatge o al seu costat dret, tot deixant prou marge
per respirar el centrat de la imatge i deixant en aquest el nom del fabricant
del paper. Normativament es talla amb regle (mai amb cúter o tisora)
Si fan una sèrie han
d’especificar mitjançant signatura:
e. PE proves d’estat
f. PC proves de color
g. PA prova d’artista (no s’entrega)
h. Especificació de
numeració d’ordre per sèrie d’impressió: 1 / 50 sería l’exemplar
més valuós en tenir menys desgast tot i tenir les mateixes característiques que
50 / 50. Han de tenir les mateixes característiques o suposen un altre tiratge
o sèrie.
3.7- Si la planxa s’embruta
molt, amb Kleener 100 ens podem ajudar per netejar-la.
3.8- Per guardar ben
preservada la planxa han de donar-li una última capa de goma aràbiga.
3.
Aprenentatges competencials
que preveieu que adquireixen els alumnes en aquesta sessió.
Competències dels Cicles Formatius de Grau Superior
|
1. Definir, planificar i organitzar processos i procediments de treball
amb autonomia en el seu camp professional.
2. Avaluar i resoldre problemes i contingències en contextos variats
i generalment no previsibles, amb comprensió crítica, transferència de sabers
i capacitat per a la innovació i la creativitat.
3. Supervisar objectius, tècniques i resultats del treball personal i
dels membres de l’equip, amb lideratge i esperit de millora, garantint la
qualitat del procés i del producte o servei.
4. Aplicar i integrar tecnologies i coneixements avançats o
especialitzats en els processos
de treball.
5. Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats
els coneixements científics, tècnics i tecnològics relatius al seu entorn
professional, gestionant la seva formació i els recursos existents en
l’aprenentatge al llarg de la vida, especialment utilitzant les tecnologies
de la informació i la comunicació.
6. Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones
sota la seva responsabilitat,
utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació o els
coneixements adequats i respectant l’autonomia i la competència de les persones
que intervenen en l’àmbit del seu treball.
7. Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del
seu equip, supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos
laborals i ambientals, d’acord amb el que estableix la normativa i els
objectius de l’empresa.
8. Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d’una
petita empresa i tenir iniciativa en la seva activitat professional amb
sentit de la responsabilitat
social.
9. Exercir els drets i les obligacions derivades de l’activitat
professional, d’acord amb el que estableix la legislació vigent, participant
activament en la vida
econòmica, social i cultural.
|
Perfil
professional. COMPETÈNCIA GENERAL del CFGS d’ Il·lustració
|
1. Idear
i elaborar projectes de l’especialitat d’ il·lustració, amb qualitat formal i
funcional (tècnica, artística i comunicativa) a partir d'un projecte propi o
d'un encàrrec professional determinat.
2. Planificar
i desenvolupar el projecte de l’especialitat d’il·lustració des de la identificació
de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics,
funcionals i tècnics adients, fins la realització del producte acabat,
responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic especialitzat i
possibilitant la coordinació del
treball en equip.
3. Planificar i realitzar els controls de qualitat
corresponents a les fases diferents del projecte per garantir un producte
acabat que compleixi amb els objectius gràfics, comunicatius i expressius exigibles a nivell professional, seguint en tot moment
del procés les normes vigents de seguretat, salut
laboral i de protecció del medi ambient.
|
Perfil
professional. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS d’ Il·lustració
|
1. Identificar i definir els aspectes artístics,
formals, funcionals i tècnics d'un projecte
d’il·lustració, així com els elements persuasius, informatius i
identificatius d’acord a les
especificacions de l'encàrrec.
|
2.
Planificar i desenvolupar totes les fases dels
projectes d'il·lustració mitjançant les tècniques narratives, gràfiques i
estils més adequats a les especificacions narratives i tècniques prèviament
determinades i amb el nivell de qualitat exigible professionalment.
3.
Buscar, seleccionar, analitzar i arxivar la
documentació i el material gràfic de referència i gestiona les fonts i recursos
òptims per a la realització d’un projecte d'il·lustració.
4.
Seleccionar i utilitzar les
tècniques i els recursos o estils artístics més adients per donar solució
gràfica als objectius comunicatius i expressius, formals, funcionals i tècnics
d’un problema comunicatiu de l'encàrrec de projecte.
5.
Atendre adequadament les
especificacions d'un encàrrec donat proposant solucions diverses d’il·lustració,
orientades a formats i mitjans tècnics diferents.
6.
Dotar al producte d’il·lustració dels elements
persuasius, informatius i / o identificatius adequats als objectius de
l'encàrrec per comunicar eficientment els missatges adreçats a mitjans
d’informació i/o de difusió en diferents suports.
7.
Utilitzar i dominar les tècniques i
tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com
pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips
professionals com la seva cura i manteniment.
8.
Realitzar els originals tenint
present les particularitats dels processos de reproducció i/o difusió
posteriors i saber realitzar el seguiment i el control de qualitat corresponent.
9.
Transmetre la informació adequada amb precisió i
elaborar normes d'aplicació i generar documents que facilitin la comprensió,
gestió i posterior evolució del producte d’il·lustració.
10.
Coordinar el treball que es derivi o
generi a partir del desenvolupament del projecte d'il·lustració.
11.
Realitzar els controls de qualitat
necessaris en cada fase del procés projectual per a l'obtenció d'un producte
d’il·lustració de qualitat tècnica, artística i comunicativa i adequat al mitjà
gràfic on s’ha d’incorporar.
12.
Conèixer i complir la normativa específica que regula
el sector i l'activitat professional.
Mòduls
|
Hores
lectives
|
ECTS
|
Unitats formatives
|
ECTS
|
Tècniques
d'expressió gràfica
|
165
hores
|
9
ECTS
|
UF1. Suports,
eines i materials per
a
l'expressió gràfica.
|
3 ECTS
|
UF2. Ús i
aplicació comunicativa i
expressiva
en el dibuix i el color.
|
3 ECTS
|
|||
UF3. Maneig i experimentació
amb les tècniques d'expressió gràfica.
|
3 ECTS
|
|||
Producció gràfica industrial
|
132
hores
|
ECTS
|
UF1. Anàlisi i preparació d'arxius
per a la producció gràfica.
|
1 ECTS
|
UF2. Materials, suports i sistemes
d'impressió.
|
2
ECTS
|
|||
UF3. Acabats,
post-impressió i control de qualitat.
|
1 ECTS
|
|||
UF4. Sistemes d'impressió: nous
suports i formats.
|
4
ECTS
|
Mòdul formatiu: Tècniques d’expressió gràfica Durada: 165 h. 9 ECTS
Unitats
formatives que el componen:
UF1. Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica. Durada: 55 h. 3 ECTS
UF2. Ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color. Durada: 55 h. 3 ECTS
UF3. Maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica. Durada: 55 h. 3 ECTS
Resultats
d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts
Resultats
d’aprenentatge
Manipula
diferents tècniques en l’experimentació gràfica, amb plantejaments conceptuals
i argumentals per la resolució formal d’un treball.
Experimenta
amb les possibilitats expressives de las diferents tècniques en funció de les
seves preferències estilístiques i artístiques per a incorporar-les a un estil
personal.
Desenvolupa les capacitats de comunicació gràfica, la
creativitat i l’expressivitat personals.
Criteris d’avaluació
Optimitza
els coneixements de les tècniques gràfiques per representar i crear formes i
imatges en dues o tres dimensions.
Té cura per la qualitat en els detalls i l’acabat final
del treball.
Assoleix
les bases per a experimentar de forma personal en mitjans, materials, tècniques
i procediments alternatius per al disseny i la il·lustració, sobre la base de
necessitats expressives determinades.
(...)
Representació gràfica, il·lustració i fotografia. Collage
i fotomuntatge.
Tècniques d’expressió gràfica amb eines i programari
digital.
Experimentació
amb tècniques mixtes d’expressió aplicades com a recursos gràfics propis.
La il·lustració amb eines i tècniques analògiques, mixtes
i digitals. Transferència de resultats analògics i treball des de l’entorn
digital.
Metodologia
de treball per a la resolució conceptual i formal d'un projecte gràfic
personal.
(...)
Perfil professional. COMPETÈNCIA GENERAL del CFGS de Gràfica impresa
|
1. Idear i elaborar projectes de l’especialitat de gràfica impresa per a
transmetre missatges amb qualitat formal i funcional (tècnica, artística i
comunicativa) a partir d'un projecte propi o d'un encàrrec professional
determinat per empreses, institucions o altres professionals.
2. Planificar i desenvolupar el projecte de l’especialitat de gràfica
impresa des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels
aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins la realització del
producte acabat, responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic
especialitzat i possibilitant la coordinació del treball en equip.
3. Planificar i realitzar els controls de qualitat corresponents a les fases diferents del
projecte per
garantir un producte acabat que compleixi amb els objectius gràfics,
comunicatius i expressius exigibles a nivell professional, seguint en tot
moment del procés les normes vigents
de seguretat, salut laboral i de protecció del medi ambient.
|
Perfil professional. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Gràfica
impresa
|
1. Realitzar, de manera autònoma, planificar i desenvolupar totes les
fases dels projectes de gràfica impresa mitjançant les tècniques gràfiques i
estils més adequats a les especificacions narratives i tècniques prèviament
determinades i amb el nivell de qualitat exigible professionalment.
2. Dotar al producte gràfic dels elements persuasius,
informatius i / o identificatius adequats als objectius de l'encàrrec i
comunicar eficientment idees i missatges publicitaris adreçats a mitjans
d’informació i/o difusió diferents, solucionant amb recursos gràfics i
tipogràfics els aspectes formals i comunicatius.
3. Seleccionar i utilitzar les tècniques i els recursos
gràfics i tipogràfics més adients per donar solució gràfica als objectius
comunicatius, expressius, formals, funcionals i tècnics d’un problema comunicatiu.
4. Realitzar els controls de qualitat necessaris en cada fase del procés
projectual per a l'obtenció d'un producte gràfic imprès de qualitat tècnica,
artística i comunicativa i adequat al mitjà gràfic on s’ha d’incorporar.
5. Transmetre la informació adequada amb precisió i
elaborar normes d'aplicació i generar documents que facilitin la comprensió,
gestió i posterior evolució del producte gràfic imprès.
6. Conèixer i complir la normativa específica que
regula el sector i l'activitat professional.
7. Buscar, seleccionar, analitzar i arxivar la
documentació i el material gràfic de referència i gestionar les fonts i
recursos òptims per a la realització d’un projecte de gràfica impresa.
8. Atendre adequadament les especificacions d'un
encàrrec donat proposant solucions diverses de gràfica impresa, orientades a
formats i mitjans tècnics diferents.
9. Identificar i definir els aspectes artístics, comunicatius, formals,
funcionals i tècnics d’un projecte de gràfica impresa d’acord a les
especificacions de l'encàrrec.
10. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de
l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant
les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura
i manteniment.
11. Realitzar els originals tenint present les particularitats dels
processos de reproducció i/o difusió posteriors i saber realitzar el
seguiment i el control de qualitat corresponent.
12. Coordinar el treball que es derivi o generi a partir del
desenvolupament del
projecte gràfic imprès.
|
Capacitats clau: COMPETÈNCIES PERSONALS I SOCIALS_TRANSVERSALS
|
Són capacitats associades a conductes individuals i
enteses com a competències transversals per afectar diferents llocs de
treball i són transferibles a noves situacions.
El
desenvolupament d'aquestes capacitats es relacionen d'una forma causal amb
l'èxit en el lloc de treball.
·
Autonomia: capacitat
per l’autoconeixement i el control de les seves emocions amb comprensió
crítica per a la integració i transferència de sabers, aplicar i integrar els
coneixements artístics i tecnològics en la definició i desenvolupament de
procediments de treball, fixant-se metes i elements de motivació i ajuda per
aconseguir l'èxit, buscant solucions a problemes basant- se en els propis recursos.
·
Iniciativa i innovació: capacitat
per formular activament nous plantejaments que s'avancin als canvis de
l'entorn, prenent decisions oportunes amb criteri propi, amb predisposició
per emprendre accions, crear oportunitats i millorar resultats sense
necessitat d'un requeriment extern, adoptant una actitud proactiva i desperta
davant la realitat per al desenvolupament de la creativitat i l’esperit
emprenedor, amb la maduresa suficient per assumir les conseqüències de l'acció.
· Relació interpersonal: disposició per
participar de manera eficient i constructiva en la vida social,
relacionant-se satisfactòriament amb els companys de treball i poder
respondre correctament davant les persones, així com per poder resoldre
conflictes quan sigui necessari, actuant per mediar, establir i mantenir
relacions cordials, recíproques i càlides.
·
Responsabilitat: disposició per implicar-se en
el treball, garantir la
realització de la tasca, cuidant que el funcionament dels recursos sigui
l'adequat, amb la capacitat de prendre decisions, de dirigir una activitat
amb responsabilitat de coordinació i supervisió del treball tècnic, respondre
del resultat i donar-ne raó.
· Resolució de problemes: disposició i habilitat
d’analitzar la informació necessària per avaluar i donar resposta a
situacions previstes i no previstes, mitjançant la recerca de solucions
fonamentades, creatives i innovadores dins d’un camp d’estudi o professional,
mitjançant
l'organització i/o aplicació d'una estratègia o seqüència operativa -
identificació del problema, diagnòstic, formulació de solucions i avaluació -
definida o no per trobar la solució que respongui de la millor forma possible
al problema.
·
Treball de forma autònoma: disposició i habilitat
per resoldre problemes de
manera individual tot prenent decisions amb propostes pròpies i innovadores,
cercant l’assessorament d’experts en certes etapes o tasques concretes,
si es considera necessari.
·
Treball en equip: disposició i habilitat per col·laborar
de forma activa i coordinada en un projecte comú, formant part d’un grup,
treballant junts per a obtenir un objectiu proposat,
oposat a fer-ho individualment o competitivament.
· Organització del treball: disposició i habilitat per crear les condicions adequades d'utilització
dels materials i els recursos humans, distribuir les funcions entre els integrants d’un grup, definir els
procediments i coordinar les accions per a desenvolupar les tasques amb el
màxim d'eficiència.
· Competència comunicativa: capacitat de comunicar els seus
coneixements, idees, habilitats i activitats en contextos professionals als
seus iguals, supervisors, clients i persones sota la seva responsabilitat.
·
Aprendre a aprendre: tenir les estratègies d’aprenentatge
necessàries per avançar en la seva formació de manera autònoma, amb maduresa
per innovar en la seva aplicació
i progressar en l’aprenentatge i formació a nivells superiors, inclou tant el
pensament estratègic com la capacitat d'autoavaluar- se, i el maneig eficient
d'un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar
la informació en coneixement propi.
|
Mòdul formatiu: Producció gràfica industrial
Durada: 132 h. 8 ECTS
Unitats formatives que
el componen
UF1. Anàlisi de projectes i preparació d'arxius per a la producció gràfica. Durada: 15 h. 1 ECTS
Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts
Resultats d’aprenentatge
Analitza i diferencia els diferents
tipus d'originals considerant els processos i factors que intervenen en la
reproducció.
Interpreta les característiques de
projectes gràfics, triar el sistema d'impressió més adequat i preparar
originals i arxius per a la seva posterior reproducció.
Configura
adequadament arxius per a impremta.
Criteris d’avaluació
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Reconeix els
diferents tipus d'originals i triar el sistema d'impressió més adequat.
Gestiona de forma correcta i
eficient els elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un
projecte gràfic.
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Du a terme els
processos adequats per fer possible la reproducció de l'original gràfic. Prepara
originals i configurar correctament arxius per a impremta.
Configura
adequadament arxius per a impremta.
Continguts
Tipus d'originals.
Característiques. Color. Directes. Quadricromia.
Sistemes d'impressió. Tècniques,
procediments, materials i equips. Originals gràfics idonis en cada sistema
d'impressió.
Realització de pressupostos. Optimització
de recursos.
Sistemes d'impressió. Tècniques,
procediments, materials i equips. Originals gràfics idonis en cada sistema
d'impressió.
Realització de
pressupostos. Optimització de recursos. Preparació d'arxius per a impremta.
Formats i configuracions.
Les noves
tecnologies en els processos de reproducció i impressió industrials.
Realització de pressupostos. Optimització de recursos.
UF2. Materials, suports i sistemes d'impressió. Durada: 36 h. 2 ECTS
Resultats
d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts
Resultats d’aprenentatge
Defineix i
diferencia els diferents tipus d'impressió industrial i les seves
particularitats. Tria els suports gràfics idonis per a un projecte determinat.
Optimitza els
elements que intervenen en la fase de reproducció d'un projecte gràfic. Valora
la presència de les noves tecnologies a la producció gràfica industrial.
Realitza el seguiment del producte
imprès en totes les fases de reproducció i impressió i els controls de qualitat
corresponents.
Criteris d’avaluació
Diferencia les tècniques,
procediments, materials i instruments corresponents als sistemes d'impressió
industrial.
Tria amb
arguments el suport d'impressió més adequat a un projecte gràfic.
Analitza i valora els àmbits
d'actuació i la influència de les noves tecnologies en la indústria gràfica.
Gestiona de forma correcta i
eficient els elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un
projecte gràfic.
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Gestiona de forma correcta i
eficient els elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un
projecte gràfic.
Continguts
Suports
d'impressió.
Sistemes d'impressió. Tècniques,
procediments, materials i equips. Originals gràfics idonis en cada sistema
d'impressió.
Postimpressió.
Acabats.
Realització
de pressupostos. Optimització de recursos.
Les
noves tecnologies en els processos de reproducció i impressió industrials.
Seguiment i control de qualitat en els procediments de reproducció i impressió.
Ajustos, correccions i modificacions.
UF3. Acabats, postimpressió i control de qualitat. Durada: 15 h. 1 ECTS
Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts
Resultats d’aprenentatge
Tria
els suports gràfics idonis per a un projecte determinat.
Optimitza els
elements que intervenen en la fase de reproducció d'un projecte gràfic. Valora
la presència de les noves tecnologies a la producció gràfica industrial.
Realitza el seguiment del producte
imprès en totes les fases de reproducció i impressió i els controls de qualitat
corresponents.
Criteris d’avaluació
Analitza i diferencia originals, la preparació,
la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el vocabulari tècnic de
l'assignatura.
Tria de forma
argumentada el suport d'impressió més adequat a un projecte gràfic.
Gestiona de correcta i eficient els
elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un projecte gràfic.
Analitza i valora els àmbits
d'actuació i la influència de les noves tecnologies en la indústria gràfica.
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Tria amb
criteri argumentat el suport d'impressió més adequat a un projecte gràfic.
Continguts
Postimpressió
forma. Acabats. Suports d'impressió.
Realització
de pressupostos. Optimització de recursos. Les noves tecnologies en els
processos de postimpressió
Seguiment i
control de qualitat en els procediments de postimpressió. Ajustos, correccions
i modificacions.
UF4. Sistemes d'impressió: nous suports i formats.
Durada: 66 hores 4 ECTS
Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts
Resultats d’aprenentatge
Tria els suports gràfics idonis per a un projecte
determinat.
Valora la presència de les noves tecnologies a la producció
gràfica industrial.
Aplica
amb criteri els coneixements dels sistemes d’impressió en projectes de l’especialitat.
Tria de forma argumentada el suport d'impressió més adequat
a un projecte gràfic.
Analitza i valora els àmbits d'actuació i la influència de les noves
tecnologies en la indústria gràfica.
Cerca una
presentació original i adequada a un projecte gràfic.
Elaboració de
maquetes.
Preparació
de materials per impressió. L'arxiu de la maqueta. Les fonts. Les imatges.
Materials, suports, tintes i vernissos.
Encunys,
relleus i estampacions. Plegats i enquadernacions
especials.
4
Elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos
a la sessió.
UF3. Maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica. Durada: 55 h. 3 ECTS
Criteris d’avaluació
Optimitza
els coneixements de les tècniques gràfiques per representar i crear formes i
imatges en dues o tres dimensions.
Té cura per la qualitat en els detalls i l’acabat final del
treball.
Assoleix
les bases per a experimentar de forma personal en mitjans, materials, tècniques
i procediments alternatius per al disseny i la il·lustració, sobre la base de
necessitats expressives determinades.
UF1. Anàlisi de projectes i preparació d'arxius per a la producció gràfica. Durada: 15 h. 1 ECTS
Criteris d’avaluació
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Reconeix els
diferents tipus d'originals i triar el sistema d'impressió més adequat.
Gestiona de forma correcta i
eficient els elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un
projecte gràfic.
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Du a terme els
processos adequats per fer possible la reproducció de l'original gràfic.
Prepara originals i configurar correctament arxius per a impremta.
Configura
adequadament arxius per a impremta.
Resultats d’aprenentatge
Analitza i diferencia els diferents
tipus d'originals considerant els processos i factors que intervenen en la
reproducció.
Interpreta les característiques de
projectes gràfics, triar el sistema d'impressió més adequat i preparar
originals i arxius per a la seva posterior reproducció.
Configura
adequadament arxius per a impremta.
UF2. Materials, suports i sistemes d'impressió. Durada: 36 h. 2 ECTS
Resultats d’aprenentatge
Defineix i
diferencia els diferents tipus d'impressió industrial i les seves
particularitats. Tria els suports gràfics idonis per a un projecte determinat.
Optimitza els
elements que intervenen en la fase de reproducció d'un projecte gràfic. Valora
la presència de les noves tecnologies a la producció gràfica industrial.
Realitza el seguiment del producte
imprès en totes les fases de reproducció i impressió i els controls de qualitat
corresponents.
UF3. Acabats, postimpressió i control de qualitat. Durada: 15 h. 1 ECTS
Criteris d’avaluació
Diferencia les tècniques,
procediments, materials i instruments corresponents als sistemes d'impressió
industrial.
Tria amb
arguments el suport d'impressió més adequat a un projecte gràfic.
Analitza i valora els àmbits
d'actuació i la influència de les noves tecnologies en la indústria gràfica.
Gestiona de forma correcta i
eficient els elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un
projecte gràfic.
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Gestiona de forma correcta i
eficient els elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un projecte
gràfic.
Resultats d’aprenentatge
Tria
els suports gràfics idonis per a un projecte determinat.
Optimitza els
elements que intervenen en la fase de reproducció d'un projecte gràfic. Valora
la presència de les noves tecnologies a la producció gràfica industrial.
Realitza el seguiment del producte
imprès en totes les fases de reproducció i impressió i els controls de qualitat
corresponents.
UF4. Sistemes d'impressió: nous suports i formats. Durada: 66 hores 4 ECTS
Criteris d’avaluació
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el
vocabulari tècnic de l'assignatura.
Tria de forma
argumentada el suport d'impressió més adequat a un projecte gràfic.
Gestiona de correcta i eficient els
elements que intervenen en la reproducció i impressió d'un projecte gràfic.
Analitza i valora els àmbits
d'actuació i la influència de les noves tecnologies en la indústria gràfica.
Analitza i diferencia originals, la
preparació, la reproducció i els resultats, utilitzant adequadament el vocabulari
tècnic de l'assignatura.
Tria amb
criteri argumentat el suport d'impressió més adequat a un projecte gràfic.
Resultats d’aprenentatge
Tria els suports gràfics idonis per a un projecte
determinat.
Valora la presència de les noves tecnologies a la producció
gràfica industrial.
Aplica
amb criteri els coneixements dels sistemes d’impressió en projectes de
l’especialitat.
Criteris d’avaluació
Tria de forma argumentada el suport d'impressió més adequat
a un projecte gràfic.
Analitza i valora els àmbits d'actuació i la influència de les noves
tecnologies en la indústria gràfica.
Cerca una
presentació original i adequada a un projecte gràfic.
Exemple de desenvolupament pràctic de la tècnica de fotogravat pel artista americà Paul Taylor en Placa de Coure:
Enllaços d'interés:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/artistics/artsplastdis/titols/
http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/2019/exemple-suposits-practics/
http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/2019/exemple-suposits-practics/
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/2019/exemple-suposits-practics/cos-mestres-apd/fotografia-processos-reproduccio.pdf
Entrades relacionades:
LA VOZ DEL ANIMAL INVISIBLE: Enseñanza y simulacro (El arte de la enseñanza y la enseñanza del arte (II))
http://lab.cccb.org/ca/el-subjecte-precari-treballadors-culturals-en-lera-digital/
 |
| Paul Taylor: Fotogravat |
Exemple de desenvolupament pràctic de la tècnica de fotogravat pel artista americà Paul Taylor en Placa de Coure:
Enllaços d'interés:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/artistics/artsplastdis/titols/
http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/2019/exemple-suposits-practics/
http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/2019/exemple-suposits-practics/
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/2019/exemple-suposits-practics/cos-mestres-apd/fotografia-processos-reproduccio.pdf
Entrades relacionades:
LA VOZ DEL ANIMAL INVISIBLE: Enseñanza y simulacro (El arte de la enseñanza y la enseñanza del arte (II))
http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2014/03/ensenanza-y-simulacro-el-arte-de-la.html
13 Ene 2014
Hace un tiempo empecé a elaborar una entrada que pretendía ser el inicio
de una serie dedicada al Enseñanza del Arte y al Arte de la Enseñanza.
Llegué a publicarla pero la retiré para reformarla (básicamente
extraer ...
21 May 2012
El bloque inicial facilitado por el seminario “Monstruos, plagas y quimeras” coordinado por Pau Alsina y
Raquel Renó en la UOC plantea la existencia de tres momentos paradigmáticos en la historia a la hora de dilucidar las ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario