los monstruos y los hombres anfibios...y Doug Jones

Ofrecemos hoy una pequeña reflexión sobre los principales temas de interés implícitos en las manifestaciones artísticas que especulan con criaturas fantásticas y criptozoológicas, para hacer hincapié en los híbridos humano-animal y muy especialmente en los anfibios, el híbrido biológico por excelencia.

Además, queremos rendir nuestro particular homenaje a aquellos intérpretes, actores especializados o especialistas de ocasión, que han encarnado a algunas de estas criaturas más relevantes, y, al hilo de la actualidad y del éxito de "La Forma del Agua" de Guillermo del Toro, resaltar la figura de Doug Jones, uno de los artífices en el renacer de los buenos disfraces de monstruo con señor dentro.

Si hemos de buscar referentes entre nuestros propios contenidos acerca de este tipo de trabajos artísticos tan especializados, os recomendamos que visitéis nuestras siguientes entradas:

El hombre tras la máscara de mono. Rick Baker y el tránsito de los efectos manuales a los digitales

Gorila rapta moza (escultura de Emmanuel Frémiet) y Charles Gemora como pionero de los profesionales del traje de gorila.

De todos modos, siempre es posible que abordemos cuestiones comunes en artículos al respecto de la importancia de la anatomía comparada como fuente de inspiración de trabajos artísticos. En cuanto a los límites entre animales antropomorfos y personajes zoomorfos, ya dimos cuenta de ello en nuestra página La imagen del mono, todavía hoy una de las más consultadas en nuestro blog, y en la página específicamente dedicada a animalidad y parecido.

Ya en otras ocasiones hemos mencionado nuestra personal simpatía por la persistencia icónica y el más que aceptable naturalismo de la criatura de la laguna negra, en el clásico de cine de serie B dirigido por Jack Arnold, y conocido en nuestro país como "La mujer y el monstruo", significativo título opcional que nos remite al viejo tema de la bella y la bestia, recurrente donde los haya y uno de los más estudiables aspectos de la antrozoología del arte.

Así lo hemos hecho constar en nuestro propio repaso a ejemplos de manifestaciones etiquetables como nuevos casos de Bellas y Bestias en el arte. Incluso hemos observado de forma más específica este trasunto temático en cuanto a bestias marinas se refiere, por la particular simbología que asocia mujer con agua.

Cuando el recurso más inmediato para mostrar un monstruo es aprovecharse de su antropomorfismo para justificar un disfraz llevado por un humano, suele ocurrir que hay ciertos aspectos excesivamente forzados o poco verosímiles que delatan la torpe presencia de una persona en el interior del traje. No obstante, hay casos loables de criaturas creíbles y fascinantes por su coherencia anatómica, por saber camuflar la estructura humana subyacente o por hacer creíbles sus proporciones y motricidad gracias a la interpretación física, motriz, del actor bajo el disfraz. Tanto los aspectos técnicos acerca de los materiales empleados (sus acabados y texturas, sus detalles o su observación concienzuda de la anatomía comparada) como los que atañen a las habilidades gestuales e interpretativas del actor se han ido sofisticando a lo largo de la historia del cine, y existen casos notables e influyentes, como sin duda lo es la criatura de la Laguna Negra, el Alien de Giger o el inolvidable rostro de Predator.

Entender simultáneamente las posibilidades expresivas y sugestivas de la fotografía y la puesta en escena dramática es primordial en la producción cinematográfica, y el tráfico de influencias entre ilustradores literarios, dibujantes de cómic y artistas conceptuales de cine ha sido constante. A menudo, también es cierto que la ocultación y la visión fraccionada han demostrado ser más efectivas que la exhibición plena de las criaturas que focalizan la atención del público, y aunque son medios diferentes con sus propios recursos, es interesante observar hasta qué extremo un buen estudio creativo previo suele producir resultados interesantes en diversos ámbitos de la dirección artística de una película, desde la estrictamente cinematográfica hasta la conceptual, que suele incluir el diseño gráfico e ilustrativo de los carteles promocionales e imágenes publicitarias.

En este sentido, el arte gráfico y posters por Reynold Brown para la película "Creature from the Black Lagoon" se preocupan por anticipar no sólo la más o menos sorprendente o creíble criatura, sino los fondos submarinos y los puntos de vista subjetivos y contrapicados bajo el agua, que sin duda nos recuerdan su influencia en los célebre planos iniciales de "Tiburón" de Spielberg.

Otro aliciente de los carteles de películas de bajo presupuesto en blanco y negro de los años 50 y 60, cuando rodar en blanco y negro era una opción barata a la par que sobria o artística (en los 80 era una elección cara, además de una declaración de principios) radica, como en las portadas de los libros pulp y los cómics a una tinta, en la posibilidad de ofrecer al lector o al espectador de imaginar una atmósfera, una puesta en escena cromática y emotiva para proyectar sobre su propio recuerdo de la historia.

La estética fotorrealista es inevitable, pero las convenciones compositivas de la ilustración y del cómic siguen estando presentes. A menudo, no obstante, los recursos gráficos y expresivos de los ilustradores especalizados conseguían optimizar la coherente integración de las criaturas fantásticas con su entorno, supuestamente una recreación más o menos exacta del mundo real, cosa más difícil de mantener en una dramatización filmada en movimiento, y lo cierto es que incluso en dichas circunstancias el público se vió seducido por el aceptable realismo del monstruo.

Dudo que sea casual la elección de criaturas cercanas a los peces, los anfibios o los reptiles, sencillamente porque el látex y los materiales más recurrentes en otros tipos de prótesis para caracterizaciones y maquillajes especiales ofrecen una textura aceptablemente creíble de sus pieles.


La criatura fue diseñada por Milicent Patrick, aunque no figurase en los créditos, y supone no sólo una interesante propuesta en su diseño básico, sino que consigue materializarse en un traje que posibilita una integración más que aceptable con quien lo viste, tal vez por observar con cierto detenimiento la disposición de estructuras externas de diversas especies animales. Recordad que Cuvier fué el padre de la anatomía comparada, pero sin duda lo fué gracias a sus dotes como dibujante y su minuciosa observación de los elementos que conforman un organismo vivo en analogía con otros. La observación del artista y la del naturalista no son dispares, sino cómplices.

James Curtis Havens dirigió las escenas subacuáticas, asesorado por el buceador jefe James R. Wolfe. 
El relativamente reciente desarrollo de los equipos de buceo autónomos habían facilitado las filmaciones subacuáticas y el público agradecía la pericia técnica demostrada aún sin ser excesivamente conscientes de ello. Ver al anfibio antropomorfo moverse con naturalidad en el agua en auténticas tomas subacuáticas le otorgaba un plus de realismo que daba empaque a la modesta producción.

Los buceadores especializados en este tipo de filmaciones fueron importantes no sólo para fotografiar las escenas, sino como asistentes de rodaje y, cómo no, para interpretar al espécimen en su medio natural.


Ricou Browning era quien se vestía de la criatura bajo el agua, como experto buceador, y asumiendo el disfraz como un peculiar traje de buceo, consiguió aportar una cierta naturalidad a los movimientos del ser anfibio.

Sin embargo desde nuestra actual perspectiva acostumbrada a efectos digitales cada vez más convincentes, no podemos evitar apreciar que, para ser un animal acuático, se mueve con menos agilidad que Johnny Weismuller interpretando a Tarzán, quien resulta patéticamente lento ante los movimientos de una foca o un delfín. Estos son sin duda los referentes cinéticos para las sirenas de algunas producciones recientes, como la cuarta entrega de Piratas del Caribe o el ya clásico falso documental sobre sirenas de Discovery Channel.

Dudo que el film hubiese alcanzado tal persistencia evocadora en la memoria de los cinéfilos más o menos exigentes si no fuese por las tomas subacuáticas y determinados encuadres encaminados a ejercer de representaciones icónicas de percepciones sensoriales no visuales, aludiendo a lo que está oculto bajo el agua. Otro antecedente de las célebres tomas de Spielberg para "Tiburón" (nos referimos especialmente a su acertado uso de las tomas con la cámara semisumergida entre los elementos aéreo y acuático para acentuar la sensación de indefensión) es aquel que muestra las piernas de la mujer sumergidas en el agua mientras el resto de su cuerpo queda fuera de plano, conectando al espectador, en un curioso bucle invertido, con la sensación de no ver nuestros propios pies y aumentar nuestras expectación respecto a cualquier sensación táctil, siempre inquietante y ambigua. Por si fuera poco, el plano ofrece simultáneamente dos extremos escópicos de los que consideramos bello o feo: las piernas como camino al objeto sexual (sumergido además en su símbolo primigenio, el agua) y convertidas en objeto de deseo y goce estético, yuxtapuestas a una figura claramente humanoide (una alerta atávica para nuestra percepción) pero con rasgos diferenciales que la confirman como peligro inminente, lo que al fin y al cabo no hace sino ilustrar un determinado estado de las cosas en la cultura que contextualiza el consumo de este tipo de producciones cinematográficas en una época determinada.

Ben Chapman llevaba el traje del Gillman (algo así como hombre-branquia en inglés) cuando éste se movía fuera del agua. Recomendamos la entrevista que le hace Bob Gourley en Chaos Control Digicine.

Lo curioso es que Chapman era un experto buceador al igual que Ricou Browning, y estaba habituado a trabajos de este tipo, pero se limitó a las escenas no sumergidas. En las secuelas de las películas, Chapman no repitió, pero sí Browning, que buceó con el traje en todas ellas. Teniendo en cuenta que la gomaespuma y el neopreno son los materiales habituales de los trajes de bueceo, Chapman afirma que era relativamente cómodo y no excesivamente pesado, sobre todo en seco. No sólo el monstruo tenía un doble para las escenas subacuáticas. Todos los actores principales con escenas bajo el agua eran sustituídos por buceadores expertos, incluída la protagonista femenina.

En busca de una inmersión sensorial mayor, la película fue rodada originalmente con dos cámaras en sistema esteroscópico para su visionado en 3D, algo por otra parte típicamnete representativo de los años 50, cuando el cine buscaba alternativas comerciales para imponerse a la televisión, y aunque se trataba del sistema en anaglifo (filtros rojo-azul) un tanto crítico para producciones en color, no deja de ser el antecedente de las modernas proyecciones dobles polarizadas para imponerse a la menor espectacularidad de internet y los sitemas de visionado domésticos.

Chapman y Browning nos recuerdan que existen intérpretes olvidados en la historia del cine, basándose en que eran meros instrumentos y que bajo el disfraz podría haber estado cualquiera. No obstante, la celebridad y el prestigio de otros actores indiscutiblemente genuinos, como Boris Karloff o Lon Chaney no se vió obstaculizada por el hecho de poseer físicos peculiares o habituarse al uso de prótesis y caracterizaciones extremas.

Con el paso del tiempo, nos hemos acostumbrado a que algunos actores especializados en escenas de acción o en caracterizaciones extremas hayan accedido a trabajos de interpretación más convencionales, pero también existen casos peculiares de actores habituados a vestir trajes pautados para la lectura digital de los movimientos de un personaje prediseñado (el ejemplo más célebre tal vez sea Andy Serkis en colaboración con Peter Jackson) y de actores que tienen percha y aptitudes mímicas i dramáticas para incorporar personajes tan escultóricos y premodelados como el anfibio de la Laguna Negra. Y, gracias a la colaboración con un talento creativo como Guillermo del Toro, el ejemplo más notable de la actualidad es sin duda Doug Jones. Llegados a este punto hemos de decir que las dotes como escritor y cineasta se deben especialmente a su avidez como espectador y lector de cómics y fantasía, fascinado por lo monstruoso de una forma que él mismo califica de antropológica. Su gusto por estéticas clásicas y decimonónicas lo acerca o lo que se denominaría steampunk, y desde su primer largometraje, "Cronos", dejó claro que quería abordar los terrores y especulaciones fantacientíficas de siempre con recursos estéticos de siempre, pero sólo con la inteción de renovarlos y exprimirlos hasta el extremo.

En el universo fantástico de Guillermo del Toro abundan los monstruos fantásticos y las fantasías criptozoológicas y feéricas, los acercamientos a temáticas esotéricas y el gusto por la estética de las manifestaciones artísticas que han ilustrado la historia natural hasta nuestros días, como las referencias a la entomología de "Mimic", que se aprovecha de la ancestral aversión a los insectos y artrópodos en general. Vreemos sinceramente que ha enriquecido el universo creado por Mike Mignola para "Hell Boy", y en ambas películas de la saga ha contado con la inestimable colaboración del equipo artístico de Rick Baker para la recreación plástica del personaje principal, magníficamente interpretado por Ron Perlman, un caso de actor de físico peculiar que ha sabido mantener la presencia de su rostro y su carisma incluso bajo la piel de la Bestia de la serie televisiva, incorporando al neanderthal de "En busca del fuego" de Annaud o convirtiéndose en el entrañable aunque inquietante jorobado de "El nombre de la rosa" del mismo director.

En "Hell Boy", Mignola y del Toro dan rienda suelta a su imaginación y el director sabe sacar partido al talento de los artistas especializados que recrean escenografías, maquinaria steampunk y criaturas criptozoológicas de arrebatadora presencia.

Una de ellas es el personaje de Abe Sapiens interpretado por Doug Jones, con una caracterización sin duda inspirada por la criatura anfibia de la Laguna Negra. El resultado es excelente, y la colaboración de Noé Serrano como escultor y modelista hiperrealista incluso mejora los resultados de Baker en la segunda entrega.

De todos modos, Serrano y el propio Jones consiguen materializar criaturas tan fascinantes como todas las aparecidas en "El Laberinto del Fauno", amén de todas las que aparecen en las dos películas de "Hell Boy" con un estilo peculiar e influyente, y las aptitudes de Doug Jones para ejercer de titiritero virtuoso desde el interior de estas sofisticadas marionetas son realmente loables. , y aun alarde de virtuosismo actoral y mímico, Doug Jones ha sabido habituarse a las dificultades técnicas impuestas por tan sofisticados disfraces y ha aportado una expresividad fascinante a todas estas incorporaciones.
Qué duda cabe que el cómic fantástico ha influido poderosamente en la obra de muchos cineastas del género, pero la influencia ha sido mutua, y creciente relismo de los ilustradores contemporáneos, auspiciado por los avances y abaratamientos de los procesos de impresión en color. Todo ello ha facilitado que muchas viñetas contempráneas posean un peculiar realismo fotográfico que las asemeja poderosamente a fotogramas de películas del mismo género, y viceversa. Resulta emblemática la magnífica colaboración entre el guionista Kurt Busiek y el artista gráfico Alex Ross (la mejor expresión del estilo más clásico en combinación con unos recursos pictóricos frescos pero rabisamente fotorrealista) para evocar la verosimilitud histórica y documental de las principales sagas de superhéroes de Marvel en "Marvels", una especie de tesis doctoral sobre el género comparable a los "Watchmen" de Moore y Gibbons, y simultáneamente una obra maestra del arte gráfico.

Curiosamente, en el caso de Hell Boy, las referencias gráficas originales de Mignola son indudablemente personales, sugerentes y de gran calidad técnica y compositiva, pero su estilo es muy de papel, muy entregado a los rasgos propios de la historia del medio.

 Está más cercano Roy Crane o a Hugo Pratt que a cualquier manierista manifistación de alardes técnicos, y sin embargo los resultados obtenidos en la versión cinematográfica transpiran el original pese a una decidida adaptación estilística dispuesta a convertirlos en algo aparentemente posible en el mundo real. La fábrica de sueños asume su papel.

Los diseños de las criaturas del universo de del Toro son minuciosos y buscan la aceptación del público más exigente, conscientes de que los avances de los efectos especiales y los sistemas de registro óptico han llegado también a los audiovisuales documentales y de divulgación científica. También lo son de que dichas producciones han proliferado tanto como los canales temáticos y la televisión por cable, que han generado un público amplio con muchas más referencias de carácter científico.

La zoología y las ciencias naturales ya no son sólo leídas u observadas en evocadoras láminas ilustradas, o en filmaciones más o menos prosaicas de animales en acción. Hemos podido ser testigos de los movimientos de las plantas, del interior de los seres vivos, de su cercanía escópica, de sus espectacular interacción con el medio natural. Hemos observado rasgos anatómicos sorprendentes desde la perspectiva de la lógica evolutiva, de la adaptación al medio, y nos hemos seguido dejando seducir por nuestra subjetiva apreciación de lo que la expresividad resultante de las criaturas vivas nos sugiere. La perspectiva sugerida por la ciencia, aunque apasionada y vocacionalmente inspirada por la atracción o la repulsión emocional a lo diferencial, a lo monstruoso, ha acabado por imponer una cierta imparcialida opcional.

La criatura de la Laguna Negra inspira temor, no curiosidad o fascinación naturalista, en la época en que se produjo. Podemos constatar que algo ha cambiado culturalmente con el creciente advenimiento de ecologistas, animalistas y neodarwinistas que contemplan la belleza de cualquier criatura viva, digna por tanto de ser protegida y respetada. La gran diferencia entre Abe Sapiens y el monstruo de la Laguna Negra es que ejercen papeles totalmente diferentes, aunque la simpatía y complicidad inspiradas por Sapiens se amparan en una integración del espectador en el particular y exclusivo mundo de sus protagonistas.
 
El tono adoptado para "La Forma del Agua" es ambivalente, puesto que aún partiendo de la inquietud y el desasosiego, opta por la vía de la empatía con los demás seres vivientes en términos de semejanza. No obstante, para conmocionar a todo aquél que siga obsesionado por el temor a lo extraño que se antoja monstruoso, o lo despreciablemente animal con actitud antropocentrista, del Toro ofrece situaciones de ambigua interpretación, donde el miedo y el peligro se siguen respirando en el ambiente, de hecho de forma mucho más rotunda y sangrienta que en su precedente.



En su reciente éxito "La Forma del Agua", Guillermo del Toro replantea metafóricamente nuestra relación con el mundo natural, ya no tan lejano del espiritual, y nos cuenta un cuento de corte clásico con nuevos matices. Los acabados y dispositivos del disfraz utilizado por Doug Jones son estudiadamente sofisticados y tremendamente observadores de cómo sería un bípedo acuático si hubiese evolucionado realmente (recordemos por ejemplo la hipótesis planteada por la teoría evolutiva del primate acuático para justificar nuestro bipedismo y nuestra alopecia corporal). Las membranas interdigitales, los dobles párpados subacuáticos inspirados por reptiles de vida anfibia, las branquias y en general todos los rasgos físicos de la criatura son excelentes remedos de todo lo que el monstruo de los 50s había mostrado. Los movimientos fuera y dentro del agua ofrecen una naturalidad notable, pero además persiguen una empatía que han de compartir espectador y actriz protagonista (impagable Sally Hawkins) hasta llegar al paroxismo histriónicamente delicioso del onírico número musical en el que Jones acomete la danza o los números circenses con una eficacia hipnótica bajo su apariencia de animalidad alternativa.

Supongo que del mismo modo que las modelos y los modelos de pasarela son seleccionados por sus proporciones físicas como percha viviente de los ropajes que han de exhibir, asimismo los actores como Doug Jones, se ven beneficiados por ciertos rasgos físicos que los hacen soportes ideales de las prótesis y caracterizaciones físicas que incorporan. Su complexión extremadamente delgada y angulosa lo convierten casi en un esqueleto viviente que no distorsiona la estilizacion de las capas añadidas a su cuerpo, incluso en lo que a su rostro se refiere, facilitando que las proporciones no se vean forzadas por la invitable adpatación a una anatomía más prominente o robusta.

Con ese rostro que nos recuerda a una extraña mezcla entre Paul Bettany (con quien, por cierto, coincidió en el rodaje de "Legion") y Jim Parsons (recomiendo repasar nuestras reflexiones sobre los naturalistas de ficción y la interpretación del Dr Maturin por parte de Bettany -no podemos evitar imaginar que Jones sería un buen Maturin incorporando comportamientos propios de Sheldon Cooper al personaje-).



La especialización de Jones en incorporar personajes con caracterizaciones y maquillajes complejos incluye la capacitación a moverse por el espacio escénico memorizándolo por hacerlo prácticamente a ciegas o con una visión y una audición limitadas por por las capas de maquillaje y de prótesis, aunque también ha llevado trajes con marcas referenciales para mover personajes virtualea prediseñados, a la manera en Andy Jerkis interpretó a Gollum en la saga del Hobbit y El Señor de los Anillos, o al King Kong que interacciona con Naomi Watts en la versión de Peter Jackson.

Tras estudiar en una escuela católica de Indianápolis, Doug Jones se graduó en Telecomunicaciones y Teatro en la Universidad Ball State de Muncie (Indiana), en 1982. Allí se unió también por primera vez a una compañía de mimos, llamada Mime over Matter. En 1983 trabajó como contorsionista para diversos anuncios televisivos, entre ellos aquél en el que hizo su debut el personaje Mac Tonight de McDonald's.


En 1985 trasladó su residencia a California, donde permanece desde entonces y ha participado en unos 25 largometrajes, series televisivas como Buffy Cazavampiros, cerca de 90 anuncios y varios vídeos musicales de artistas como Madonna, Red Hot Chili Peppers y Marilyn Manson. No obstante, no alcanzó gran notoriedad hasta el estreno de Hellboy (2004), en el que daba vida al hombre-pez Abraham "Abe" Sapien.






Durante el rodaje de Hellboy, entabló amistad con el director mexicano Guillermo del Toro, con el que trabajó en su siguiente proyecto, El laberinto del fauno, primera película en lengua no inglesa de Doug Jones. Aunque Jones aprendió un cierto nivel de español durante el rodaje, finalmente se decidió que en la versión final de la película fuese doblado.

Entre sus proyectos recientes se encuentran las dos entregas de Hellboy y la secuela de Los 4 fantásticos, donde encarna a Silver Surfer en movimientos, ya que la voz la recrea otro actor (Laurence Fishburne). Jones fue elegido para protagonizar un spin-off de Silver Surfer. Cuando se reinició la franquicia de Los Cuatro Fantásticos, decidieron cancelar la película.
Participó en la serie Falling Skies, para TNT, en el personaje del líder alienígena de la raza Volm llamado "Cochise".¹​ En 2014, Jones apareció como Barrow en la serie de MTV Teen Wolf.²​



Doug Jones es también un productor de cine independiente y un cantautor aficionado. Está casado y tiene su residencia en Los Ángeles.
En 2015 dio vida a Jake Simmons/Deathbolt, el primer metahumano en debutar en la serie Arrow en su tercera temporada.
En 2017 formó parte del reparto de Star Trek: Discovery, interpretando al oficial científico y teniente Saru.
En 2018 interpretó al hombre anfibio en La forma del agua, de Guillermo Del Toro.

Películas

Año	Título	Rol	Notas
1992	Batman Returns	Thin Clown
1993	El retorno de las brujas	Billy Butcherson
1995	Tank Girl	Ripper adicional
1997	Mimic	Long John #2
2000	Las aventuras de Rocky y Bullwinkle	FBI Agent - Carrot
2001	Monkeybone	Yeti
2002	La máquina del tiempo	Spy Morlock
2002	Hombres de negro II	Joey
2002	Adaptation	Augustus Margary
2004	Hellboy	Abe Sapien
2005	Doom	Carmack Imp / Sewer Imp
2005	The Cabinet of Dr. Caligari	Cesare
2006	Lady in the Water	Tartutic #4
2006	El Laberinto del Fauno	Fauno y el hombre pálido
2006	Hellboy: Sword of Storms	Abe Sapien (Voz)
2007	Hellboy: Blood and Iron	Abe Sapien (Voz)
2007	Los 4 Fantásticos y Silver Surfer	Silver Surfer
2008	Quarantine	Hombre delgado
2008	Hellboy 2: el ejército dorado	Abe Sapien
2009	My Name Is Jerry	Jerry
2010	The Butterfly Circus	Otto (Cortometraje)
2010	Legion	Ice Cream Man
2010	Quantum Quest: A Cassini Space Odyssey	Zero / Razer (Voces)
2010	Gainsbourg: A Heroic Life	Dr. Albert
2012	John Dies at the End	Robert North
2012	Vecinos cercanos del tercer tipo	Extraterrestre principal
2013	Raze	Joseph
2014	Love in the Time of Monsters	Dr. Lincoln
2014	Antiviral
2015	Always Watching: Marble Hornets Story	Slender Man
2015	La cumbre escarlata	Fantasma de la madre de Edith y de la viuda señora Sharpe
2016	Ouija 2
2017	Nunca digas su nombre	The Bye Bye Man
2017	La forma del agua	Hombre anfibio

Televisión

• Teen Wolf
• Falling Skies
• Mentes criminales
• CSI
• Buffy, la cazavampiros
• The X-Files
• Más allá del límite
• Cuentos de la cripta
• Fear Itself
• Arrow
• The Flash
• Sons of Anarchy
• Star Trek: Discovery

Relacionado:

El hombre tras la máscara de mono. Rick Baker y el tránsito de los efectos manuales a los digitales. 

El hombre tras la máscara de mono. Rick Baker y el tránsito de los efectos manuales a los digitales.

Gorila rapta moza (escultura de Emmanuel Frémiet) y Charles Gemora como pionero de los profesionales del traje de gorila.

 Escenografía cinematográfica y trampantojos fotográficos. Del concept art pictórico a la ilusión visual.

Y se hizo la luz. Fetichismo tecnológico de la fotografía al cine.

 La imagen del mono: un problema de apariencias y semejanzas

 

http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/search/label/bellas%20y%20bestias

http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/search?q=bellas+y+bestias

Tècniques d'Expressió Gràfica al cicle de Grau Superior de Còmic.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL MÒDUL “TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA”

TÍTOL GRAU Tècnic/a superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Còmic GS

FAMÍLIA PROFESSIONAL Comunicació gràfica i audiovisual

INDEX:

1	Introducció	2
2	Context	4
3	Atenció a la diversitat	14
4	Metodologia Activitats (temporització)------------------------------------------------------------------------------------------------------------------	17 21
5	Recursos	27
6	Competències Bàsiques	30
7	Objectius	33
8	Continguts	33
9	Avaluació	37
10	Unitats Didàctiques	39
11	Programació de les Unitats Didàctiques	41
12	Relació Continguts - Criteris d’Avaluació - Competències / Resultats d’Aprenentatge	51

Manuel Ángel Fernández Alborés (Especialitat: Dibuix Artístic i Color 707 )

1-Introducció:

La intenció del present escrit i la documentació a la qual acompanya és acontentar les expectatives associades a un procés de selecció de personal docent que es basa en la demostració de la seva competència. Els requisits i el desenvolupament de les proves donen per fet que no n'hi ha prou amb desenvolupar per escrit els coneixements d'un tema, entre tants altres, relacionat amb els estudis a impartir, sinó que és imperiós demostrar la capacitat docent per gestionar i administrar els continguts de qualsevol mòdul dels cicles formatius generant una guia pautada i precisa del desenvolupament del curs, punt de partida imprescindible però que l'experiència ens diu sovint que com més detallada és aquesta guia, més probable és que es vegi alterada o reconduïda al llarg de les sovint imprevisibles vicissituds d'un curs concret. La veritat és que l'atenció a la normativa sol comportar hores de treball pautat i burocràtic que sovint no reflecteix fins a quin extrem no té gaire a veure amb el desenvolupament del curs a la realitat de l'escola i de l'aula, que de vegades ens alegra millorant les nostres expectatives, però que sovint poc té a veure amb el prometedor (i generalment farragós) programa que s'oferia a l'alumnat o, el més important respecte al que ens porta aquí, al professor que s'acaba d'incorporar al mòdul, substitut o interí.

El docent ha de procurar ser coherent amb el pla previst tot i que la realitat li obligui a la capacitat d'improvisació, a la creativitat ia optimitzar les seves capacitats com a comunicador, a saber transmetre les seves experiències artístiques i professionals ja contagiar la seva pròpia competència, la qual cosa no sol reflectir en una documentació pautada, de manera que intentaré en la mesura del possible que així sigui.

El mòdul escollit per a aquesta convocatòria ha estat el de "Tècniques d'expressió gràfica", del cicle artístic de grau superior de Còmic, perquè per diverses raons ens ha resultat inevitable. El còmic ha estat un dels grans esperons de la nostra pròpia vocació artística i un dels primers mitjans per divulgar obres de la nostra autoria, i encara que les circumstàncies ens hagin portat per altres camins professionals o artístics, la tenacitat i la constància en la pràctica autodidacta de la nostra joventut ens recorda amb nitidesa els recursos tècnics i didàctics que hauríem desitjat tenir a l'abast per alimentar la nostra curiositat i corregir els nostres errors i mancances en aquells moments.

Després d'anys de compaginar la docència en ensenyament secundari amb la publicitat, el disseny gràfic, la il·lustració, el cinema i les escenografies aplicades, vaig accedir a la docència en cicles artístics com a coordinador de mitjans informàtics, encara que la realitat de les necessitats organitzatives del centre em portessin a cobrir, com tantes vegades ens passa als professors itinerants, matèries com tècniques d'expressió plàstica en il·lustració, cosa que en el meu cas constituïa una afortunada coincidència que complementava tot el que aprenia en impartir infografia en el cicle de pintura, o en el de fotografia, per apreciar els diferents objectius específics de cada cicle respecte a temes i continguts comuns. En ser destinat posteriormete a una plaça com a mestre de taller de fotografia (i comprovar que de nou era impossible limitar-me a impartir la tècnica fotogràfica corresponent a aquesta especialitat -808-, sinó que el complex organigrama que caps d'estudis i coordinadors pedagògics han de conformar al costat dels coordinadors d'àrea reclamen la comprensió i col·laboració del docent en impartir matèries pròpies d'un professor de fotografia -715-) la perspectiva privilegiada d'un oriünd del còmic i la il·lustració en impartir la fotografia comú als cicles d'il·lustració, gràfica publicitària, gràfica audiovisual i animació audiovisual m'ha permès apreciar tant aspectes diferencials com comuns a través d'un mitjà tan important per a tots ells com la fotografia, i en el cicle específic impartia el mòdul de tècnica fotogràfica.

Dotze anys d'experiència com a decent de la fotografia en què no vaig deixar de madurar pràctiques didàctiques com ara còmics o story-boards fotogràfics, o exercicis de concept-art audiovisual vinculat al còmic i la il·lustració mitjançant recursos propis de la fotografia digital.

Així, doncs, la present programació reflecteix el que s'ha après per aplicar-lo, per fi, en el camp específic del còmic, una feliç casualitat que m'ha permès adaptar les programacions desenvolupades pels meus predecessors en el centre per intentar portar-les a un terreny en què els processos manuals i els digitals es trobin allà on escenografia, volumetria, fotografia, il·lustració i còmic es complementen per enriquir-se.

Mª Ángel Fernández

Dibuix artístic i color. Teoria de la imatge.

Fotografia. Còmic.

Antrozoologia artística i Escenografia

Només ens restaría afegir fins a quin punt resulta irònic el grau d’exigència de l’estructuració d’aquests continguts davant l’actual indefensió de la qualitat d’aquests cicles per part d’una administración pública que afavoreix els estudis privats i concertats, tot convertitnt les escoles públiques, algunes pioneres en la introducció de cicles reglats com el de Fotografia, en una mena de centres d’acolliment social de joves indecisos sense possibiltats professionals immediates. Tot això amb una pobre promoció de les EASDs als darrers salons de l’ensenyament, però, a més a més, amb la recomanació tàcita d’aprovar gairebé tothom a les proves d’accés per part de les altes instàncies del departament i dels inspectors, obligant a la complicitat dels equips directius dels centres per tal de salvaguardar la integritat de les plantilles. Això suposa protegir les places docents basant-se en un criteri de recaptació de matrícules per a un nombre d'alumnes que pugui justificar el manteniment de les línies i dels grups, però menyspreant la necessària selecció d’una qualitat mínima d’un alumnat desorientat que no ajuda a establir uns mínims quant a aptituds vocacionals, artístiques, tècniques i teòriques. Tenim molta feina pel davant.

2- Context: L’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo és un centre Públic depenent de la Generalitat de Catalunya i integrat en l’ESDAP (Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya).
L’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo tindrà, el curs vinent, cinquanta anys d’experiència pedagògica. Fou creada durant el curs 1968/69 amb l’objectiu de preparar especialistes en els diferents camps de les arts aplicades i des d’aleshores, l’escola s’ha anat adaptant a les exigències socials adequant les ofertes pedagògiques i les diverses especialitats a les demandes socials de cada moment.

Compta amb el treball d’un equip de professorat implicat en la docència i l’entorn social, productiu i cultural principalment del Barcelonès i el Maresme. De les nostres aules han sortit nombrosos professionals del disseny i les arts tant visuals com plàstiques.
L’escola té com a fonament iniciar l’alumne en el coneixement de l’art, el disseny i la imatge. En ella hi conviuen l’àmbit artístic i el del disseny, amb una oferta formativa que va des de la modalitat d’arts del Batxillerat (via arts plàstiques, imatge i disseny), passant per diversos Cicles Formatius de Grau Superior d’Arts Plàstiques i Disseny (escultura, ceràmica, il·lustració, animació, interiorisme, gràfica interactiva i gràfica publicitària) fins a Estudis Superiors equivalents a tots els efecte als graus universitaris, especialitzats en l’àmbit de disseny gràfic.
És una escola que potencia els itineraris formatius del seu alumnat amb un bon índex de graduació en tots els seus estudis, una bona adaptació a les ofertes educatives posteriors i una bona integració en el mercat laboral un cop acabats els estudis.
Hi ha un bon clima de treball així com una bona interrelació entre els diferents nivells educatius. L’escola fa difusió dels materials elaborats i participa en premis, concursos, tallers i exposicions tant d’àmbit local com nacionals i internacionals.
Participem amb programes d’innovació i recerca educativa, com és el Projecte Lingüístic Plurilingüe i organitzem viatges d’estudis per a tots els nivells.
Actualment disposem de la carta Erasmus Extended la qual cosa ens permet promocionar la mobilitat del nostre alumnat amb altres escoles i universitats europees.

Òrgans de gestió

Equip directiu de l’Escola Pau Gargallo

L’equip directiu està format pels següents professors:

• Director: Llogari Casas
• Cap d’estudis: M. Rosa Autonell
• Directora adjunta: Cristina Prats
• Coordinador pedagògic: Josep Folch
• Secretaria: Ana Troitiño
• Administrador: Manel Clemente

Caps de Departament

• Animació i Còmic: Daniel Seguí
• Modelisme i disseny ceràmic i Tècniques escultòriques: Joan Artigas
• Gràfica Interactiva: Xavier González
• Gràfica Impresa i Assistent al producte gràfic imprès: Montse Sayol
• Il·lustració: Maria Núñez
• Projectes i direcció d’obres de decoració: Jordi Gomis

Consell Escolar

• Director: Llogari Casas
• Cap d’estudis: M. Rosa Autonell
• Secretaria: Ana Troitiño
• Professors: Jordi Badal, Joan Artigas, Joaquim Riera, Julia Hernández
• Alumnes: Angel Sanchez, Pau Ybran, Ana Muñoz, Laia Jorge
• Administrativa: Montserrat Barbarà

Estudis impartits a l’escola Pau Gargallo:

• Batxillerat artístic
• CFGM

Assistent al producte gràfic imprès

• CFGS

Gràfica Impresa

Gràfica Interactiva

Còmic

Animació

Il·lustració

Projecte i direcció d'obres de decoració

Tècniques escultòriques

Modelisme i disseny ceràmic

• ESDAP
• Assessorament i reconeixement

El cicle formatiu de grau superior de còmic prepara l’estudiant per tal que en acabar els seus estudis sigui capaç de representar de forma gràfica, narrativa i seqüencial, ja sigui amb tècniques tradicionals com amb tècniques digitals, històries pròpies o per encàrrec.
Per tal d’assolir aquestes capacitats, al llarg del cicle l’alumnat estudia els conceptes, les tècniques i el programari necessari per poder produir i realitzar un projecte de còmic, ja sigui aquest un còmic, una tira còmica, una novel·la gràfica o qualsevol historieta per narrar la història que s’hi explica.
Les seves competències  professionals  són, entre d’altres,  la realització de guions, la creació de personatges, objectes i fons, així com la creació gràfica d’un còmic,  l’entintat, el color o la maquetació d’un projecte.

Titulació

Tècnic/a superior d’arts plàstiques i disseny en còmic

Durada dels estudis

2.000 hores (2 cursos acadèmics)
1.720 hores en el centre educatiu
280 hores en el centre de treball

Accès

Tenen accés directe als cicles de grau superior les persones que compleixen un dels requisits següents:
- Tenir el títol de batxillerat, modalitat d'arts.
- Tenir el títol de batxillerat d'altres modalitats i haver cursat tres matèries de la via d'arts plàstiques, imatge i disseny.
- Tenir el títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics.
- Tenir el títol de tècnic superior de formació professional d'una família equivalent a una d'arts plàstiques i disseny de les que s'especifica a la prova d'accés.
Les persones que no compleixen els requisits anteriors han de superar una prova d'accés (part específica i part comuna). Per fer-la cal:
- Tenir 19 anys o complir-los l'any en què es fa la prova o
- Tenir 18 (o complir-los l'any en què es fa la prova) si es té el títol de tècnic de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny o bé de formació professional d'una família equivalent.
Només cal superar la part específica de la prova si es té el títol de batxillerat (o alguna de les titulacions equivalents) o si s'ha superat el curs específic per accedir als cicles de grau superior.

Sortides professionals

Realització de còmics.
Disseny, organització i gestió de projectes de còmic o de narrativa gràfica.
Creació de fons, objectes i/o personatges.
Col·laboració en l'elaboració i adaptació dels guions.
Realització de guions il·lustrats (storyboards).
Color i retolació.
Anàlisi de propostes i realització de la recerca documental i gràfica per a projectes de còmic en àmbits diferents.
Col·laboració en l'organització i la supervisió de la producció.

Estructura

1r Curs

• Fonaments de la representació i l’expressió visual
• Teoria de la imatge
• Mitjans informàtics
• Fotografia
• Història del còmic
• Dibuix aplicat al còmic
• Representació espacial aplicada
• Tècniques d’expressió gràfica
• Guió i estructura narrativa

 2n Curs

• Història del còmic
• Projectes de còmic
• Projecte integrat
• Dibuix aplicat al còmic
• Producció gràfica industrial
• Formació i orientació laboral

Continuïtat

Les persones que superen el cicle formatiu de grau superior obtenen un títol de tècnic superior, que els permet accedir a qualsevol estudi universitari oficial de grau (es dóna preferència als cicles formatius de les mateixes branques de coneixement), als ensenyaments artístics superiors de disseny, als ensenyaments artístics superiors de conservació i restauració de béns culturals i al món laboral.

Informació i matrícula

Dossier del curs 2017-2018 (PDF)

Atenció especialitzada.

Marc Legal (veure annex)

Aula i Mobiliari (per a especificacions més amples veure annex)

Espais formatius

Els centres que imparteixin els cicles formatius d’arts plàstiques i disseny han de complir, com a mínim, els requisits d'instal·lacions i condicions materials que estableix el Reial Decret 303/2010 , de 15 de març i a l’Ordre ENS/30/2012, de 10 de febrer, per la qual s’especifica la superfície determinades instal·lacions dels centres que imparteixen els ensenyaments artístics.

Els espais disposaran de la superfície necessària i suficient per a desenvolupar les activitats d'ensenyament dels mòduls professionals que s'imparteixen. A més a més, hauran de complir les següents condicions:

a)    La superfície s'establirà en funció del nombre de persones que ocupin l'espai formatiu i del tipus d'ensenyament i ha de permetre el desenvolupament de les activitats formatives amb l'ergonomia i la mobilitat requerides dins el mateix.

b)    Hauran de cobrir la necessitat espacial de mobiliari, equipament i instruments auxiliars de treball.

c)     Hauran de respectar els espais o superfícies de seguretat que exigeixin les màquines i equips en funcionament.

d)    Respectaran la normativa sobre prevenció de riscos laborals, la normativa sobre seguretat i salut en el lloc de treball i totes les altres normes siguin d'aplicació. Els equipaments que s'inclouen en cada espai han de ser els necessaris i suficients per garantir la qualitat de l'ensenyament.

A més hauran de complir les següents condicions:

a)    L'equipament (equips, màquines, i altres) disposarà de la instal·lació necessària per al seu correcte funcionament, ha de complir amb les normes de seguretat i prevenció de riscos i totes les altres que siguin aplicables.

La quantitat i característiques de l'equipament han d'estar en funció del nombre d'alumnes i permetre l'adquisició dels resultats d'aprenentatge, tenint en compte els criteris d'avaluació i els continguts que s'inclouen en cada un dels mòduls professionals que s'imparteixen en els referits espais.

En aquest sentit, i seguint les directrius de l’esmentada normativa, destaquem entre els trets generals que descriuen les instalacions de l’Escola Pau Gargallo, aquelles que ofereixen més idoneïtat per al desenvolupament del mòdul de “técniques d’expressió gráfica”

Instalacions:

Aula de dibuix artístic

L'aula de dibuix artístic és un espai diàfan dotat de taules i cavallets per utilitzar en funció de l'activitat a desenvolupar.

Aula de dibuix tècnic

L'aula de dibuix tècnic està equipada amb taules de dibuix tècnic amb paral·lex adients per desenvolupar aquesta matèria i matèries on es necessita un espai de treball ampli.

Aula d'informàtica

L'escola disposa d'una aula d'informàtica equipada amb ordinadors PC i el programari específic per als nostres estudis.

Biblioteca

L'espai de Biblioteca recull bibliografia bàsica i específica de les especialitat d'arts plàstiques i disseny que s'imparteixen a l'escola. És un espai de lectura i consulta que també es fa servir com a aula de petit grup. Disposa a més a més, d'una pantalla de televisió i de dos ordinadors amb accés a la xarxa.

Plató i laboratori fotogràfic

El plató de fotografia està equipat amb tres unitats de flashos d'estudi de 500 wats/segon amb els corresponents accessoris -reflectors, finestres, paraigües... - i tres unitats de llum contínua. Disposa de pantògraf de sostre així com de fons de paper continu -blanc, gris, negre, croma-, taula de bodegons, tenda de llum, braços de reproducció i càmeres rèflex digitals i analògiques.

Espai expositiu

El vestíbul de la planta primera i el passadís d'accés a les aules d'aquesta mateixa planta són espais on es realitzen exposicions dels treballs realitzats pels alumnes.

Servei de Reprografia

Es disposa d'un espai de reprografia dotat amb impressores, plotter, guillotines i estris d'enquadernació. Els responsables d'aquest servei són Jordi Brunet i Sara Blesa.
Horari de reprografia:
matins: dilluns, dimecres i divendres de 10:00 a 14:00 h
tardes: dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 19:00 h
Contacte: reprografia@paugargallo.cat

Jardí

El centre disposa d'un agradable jardí, especialment utilitzat com a aula d'espai obert on es desenvolupen activitats de dibuix al natural, realització d'apunts i croquis i fotografia. El jardí també es utilitzat com a zona d'esbarjo pels alumnes en les seves franges de descans.

Convenis Internacionals:

L’escola està en possessió de la Erasmus University Charter des de l’any 2009 i té una carta ERASMUS + for Higher Education (ECHE) 2014-2020 vàlida fins al curs 2019/20.
Gràcies a això, l’alumne de Cicles Superiors i el de Grau pot estudiar o fer pràctiques a l’estranger, en universitats o escoles superiors amb les que s’hi tingui un acord interinstitucional.
Durant el primer trimestre del curs es convoca una reunió informativa per a tots aquells que hi estiguin interessats;  entre gener i febrer els alumnes sol·licitants entreguen la documentació requerida, i entre tots ells, els responsables de la mobilitat a l’escola  seleccionen, de forma justa, transparent i coherent, als estudiants segons el nombre possible i acordat de mobilitats. El mes de maig se sap definitivament  si les ajudes sol·licitades han estat aprovades per l’Agència Nacional.
Les mobilitats poden durar entre  3 i 10 mesos (un curs acadèmic). La beca econòmica però, pot arribar a cobrir 5 mesos.
A part de la mobilitat individual es poden també establir acords per a projectes multilaterals o programes intensius que impliquen en aquest cas a tot un grup d’estudiants, dirigits i coordinats pel professorat, i amb la complicitat d’altres centres europeus.

3-Atenció a la diversitat

Normativa (excloent-hi els articles referents e educación primaria i educación compilats a http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/normativa/)

• Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6945, de 28.8.2015).
• Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa 
• Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010).
• Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
• Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
• Llei 12/2009 del 10 de juliol d'educació
• Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn
• Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat
• Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòri. Modificada per l’Ordre ENS/56/2012, de 8 de març (DOGC núm. 6088, de 15.3.2012). 
• Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de professorat del Departament d'Educació.
• Llei orgànica 2/2006 d'Educació-LOE. Títol II Equitat en l'educació. Capítol I
• Decret 299/1997 de 25 de novembre Sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials
• Carta europea dels drets de l'infant hospitalitzat - 1986 - Resolució del Parlament Europeu
• Decret 117/1984, sobre ordenació de l'Educació Especial per a la seva integració en el sistema ordinari

-Com a norma a l’aula

-Necessitat com a recoltzament educatiu

-Diferències pròpies de l’alumne

Més enllà del que estableix la normativa vigent a Catalunya, una guia sens dubte valuosa però extensament densa, voldria reflectir en aquest apartat el que el sentit comú i l'experiència m'han portat a prioritzar en el dia a dia i exemplificar-ho amb alguns casos significatius , a més d'intentar reflectir les particularitats de les tècniques d'expressió gràfica en còmic en aquest sentit.

Per començar caldria remarcar que l'atenció a la diversitat la hauríem de considerar literalment. La diversitat dels alumnes en els cicles artístics de grau superior està supeditada primerament a la diversitat de personalitats de qualsevol grup social, però, des d'un punt de vista acadèmic, l'alumnat d'estudis artístic opta per aquesta opció per molt diversos motius. Hem de reconèixer que els batxillerats artístics solen acollir alguna cosa més que estudiants amb aptituds o vocació artístiques, atès que els que no es veuen en opcions humanístiques, científiques o tecnològiques busquen en l'opció artística un refugi d'espera on seguir estudiant a l'espera d'una sortida professional excessivament hipotètica i llunyana, així que d'entrada és freqüent que gairebé la meitat d'un nou grup pertanyi a la categoria, el que implica que hem d'optimitzar recursos expositius i pedagògics que despertin el seu interès i la seva curiositat esbrinant quins són els seus interessos per intentar connectar amb ells. Buscar exemples de diversos àmbits culturals, de diversos estils artístics i intentar fomentar que ampliïn els seus propis referents és estratègicament prioritari per a qualsevol professor que no vulgui ser testimoni directe del desinterès o fins i tot l'abandonament acadèmic dels seus alumnes.

Dit això, i sobrevolant qüestions bàsiques com l'atenció bàsica a alumnes amb problemes de mobilitat (el centre disposa de rampes d'accés i ascensors interiors per a casos d'aquesta índole) o amb problemes d'audició (als quals es prioritza en els llocs més avançats de l'aula, a més d'assegurar-los tutories personalitzades perquè segueixin el ritme del curs), podríem esmentar alguns problemes específicament relacionats amb la percepció visual, lògicament poc freqüents en aquest tipus d'estudis, però sorprenentment menys del que es podria esperar, atès que ens hem trobat amb casos de dislèxia, casos de dificultat per a l'apreciació de l'estereoscòpia (majoritàriament per hipermetropia, ull vague o falta de visió parcial) o casos de percepció cromàtica problemàtica (daltonismes, acromatopsies ...) que dificulten l'assimilació d'alguns continguts o l'execució d'algunes pràctiques, però la superació pot comportar alguns resultat s sorprenentment satisfactoris i rellevants per al grup classe.

En aquest sentit, per exemple, un alumne amb daltonisme (concretament protanòpsia) va realitzar un còmic en què s'exigia expressar variacions ambientals mitjançant el color. 

 Va aconseguir resultats molt interessants precisament per intentar comprendre els límits de la seva percepció cromàtica establint un fructífer protocol que incloïa observacions amb els seus companys i anàlisi de la informació oferta pels canals de color de les aplicacions digitals emprades. 

Això el va portar a digitalitzar els seus treballs manuals i el va conduir a gestionar les barreges cromàtiques amb pigments de manera molt més resolutiva.

Per a això es va servir, entre d'altres orientacions per part dels professors, d'una recomanació per part meva d'accedir a un projecte d'un antic alumne de Gràfica Publicitària que, interessat per un cas similar, va desenvolupar un projecte final ("El germà Dalton" , veure també la seva menció al blog de seguiment de continguts dels mòduls impartits per aquest profesor a

http://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/2014/11/el-hermano-dalton-y-la-ceguera.html) que va despertar l'interès de la resta de la classe per una cosa tan fonamental i objectivament subjectiu com la percepció del color.
 

Un altre problema bàsic, sobretot en els primers cursos de cicles artístics, i molt especialment en els d'il·lustració i còmic, és la diversitat de capacitats pràctiques per al dibuix, llenguatge bàsic de qualsevol artista gràfic, i el grau de pràctica, habilitat o experiència que mostren els diferents alumnes del grup, que poden ser molt pobres (compensades sovint per una bona predisposició a afrontar les pràctiques perquè resultin fructíferes) o realment bones (en aquest cas cal evitar que porten l'alumne a la desídia o la repetició de recursos o fins i tot vicis adquirits que poden limitar tan prometedores aptituds).
Sens dubte és freqüent també la detecció de problemes per a l'expressió oral o escrita, emparats sovint en una enganyosa priorització dels recursos visuals, de manera que fomentar una conscienciosa supervisió dels treballs escrits (cosa d'altra banda molt important en còmic) és fonamental, però també és cert (ho sé bé perquè també tinc estudis superiors de filologia i certa experiència docent en àrees de llengües) hem de procurar que es faci de forma lleugera, amena i divertida, perquè llevat d'excepcions els alumnes solen ser refractaris a aquest tipus d'observacions.

Quan les dificultats lingüístiques provenen d'una immersió en una llengua aliena, sempre hem procurat assegurar-nos que l'alumne o l'alumna han comprès l'essencial del que transmès a classe, donant marge a que amb el temps i la pràctica de l'idioma els resulti més fàcil comprendre-ho i expressar-se en ell oralment i per escrit. 

Però considerem important procurar, amb persistència però sense pesada insistència, no conformar-nos amb un acceptable nivell d'expressió, sinó buscant en la mesura dels possible apropar les exigències a les que aplicaríem a qualsevol altre alumne natiu. En el cas concret del context bilingüe català, la preferència pel castellà o el català ha d'estar supeditada a un diàleg natural amb l'alumne sigui castellà o catalanoparlant, encara que prioritzem una de les llengües com a vehicular. 

En certs contextos locals, circumstancials o temporals, he prioritzat l'ús d'una o altra llengua sense que resultés en cap moment problemàtic, encara que he de reconèixer que em sòl preocupar per que utilitzin amb propietat les dues i minimitzin les mistificacions pròpies de la diglòssia, donat que en impartir matèries eminentment pràctiques, matèriques o visuals, hi ha la temptació de tolerar treballs escrits que barregen gramàtiques, lèxics i grafies de tots dos idiomes i considero important cridar l'atenció sobre això. El meu back-ground com a lingüista i la meva condició triglósica (sóc gallec vernacle) m'empeny a això de forma constant i ajuda a donar cos al discurs teòric que acompanya les explicacions cap als exercicis pràctics.
 

Altres particularitats d'índole circumstancial, laboral, mèdica o personal dels alumnes també es tenen en compte a l'hora d'avaluar l'assistència o el grau de seguiment del curs, però no m'estendré en el seu comentari més enllà de que generalment depenen de tutories directes (sóc tutor del grup en qüestió del present curs) o de consultes al tutor al tutor, així com de reunions informatives amb la resta de professors del grup.

FOTOGRAFIAR ANIMALES INVISIBLES

EXAGERAR ES HUMANÍSIMO y en este blog encontraréis múltiples exageraciones de la cultura visual y la percepción a través de la obra gráfica y de otras índoles del temible suscriptor y sus secuaces desde el ámbito de la enseñanza de la fotografía, la ilustración y la imagen digital y/o analógica

• Página principal
• Superhéroes fotográficos
• Fotografía estereoscópica (anaglifos digitales)
• Iluminación: De la Pintura a la Fotografía, del cine a la fotografía, de la fotografía a la fotografía.
• Estética Tilt-Shift. Òptica, escala espacial y profundidad de campo.
• Nitidez, enfoque: contraste y textura.
• Fotomontajes y Ajustes digitales. Envejecimiento y Rejuvenecimiento Digital.
• Digo, miento, fotografío.
• Fotografía y Retrato Pictórico a través de recursos infográficos (muestras extraídas de ejemplos en la red)
• TÈCNICA FOTOGRÀFICA (resum de continguts teòrics)
• Gran formato. Cámara de banco óptico o cámara flexible ("cámara de placas") y objetivos descentrables
• Mundos de Ficción: Concept-Art y ensoñación a través de un proyecto fotográfico sobre el movimiento cosplay por Rubén Madrid.
• GIF animat (fotografia i moviment)
• FOTOGRAFÍA ESTEREOSCÓPICA II (anaglifos digitales ...
• Superhéroes Fotográficos II
• FOTOGRAFÍA Y MOVIMIENTO II (Gif fotográfico animad...

4- Metodologia:

Principis i estratègies metodològiques

Pel que fa a la metodologia emprada hauríem d’observar-la en tres àmbits diferenciats: les introduccions teòriques, les explicacions pràctiques i l'extracció de conclusions en visualitzar de manera crítica el treball realitzat, per a això hem trobat un suport important en la gestió de mostres i continguts a través de recursos on line, concretament d'un bloc de seguiment de temes d'interès per a la classe seleccionats o elaborats directament pel professor.

Aquest espai compartit serveix també com a espai d'exposició de treballs d'alumnes per a la seva discussió crítica a l'aula, o per al seu visionat immediat durant els exercicis pràctics, cosa a la qual solen estar acostumats des dels seus propis dispositius mòbils. Així mateix la disponibilitat de continguts selectes fàcilment assequibles des de casa fa que sempre tinguin accés a aquests en qualsevol fase del desenvolupament dels seus treballs. Per això, en establir una certa coordinació amb altres mòduls, com infografia o fotografia en el primer curs, i molt especialment cara a projectes de segon, el professor pot permetre avançar qüestions teoricopràctiques que contextualitzin la finalitat dels exercicis de caràcter instrumental, tècnic i pràctic que es desenvolupen en aquestes tècniques d'expressió gràfica de primer.

I és en el cas d'aquest mòdul concret en el qual no queda més remei que generar un ambient de taller agradable, tranquil i amè en què l'ús de les successives tècniques generi treballs pràctics a un ritme el més sincronitzat possible tot i permetent que cada alumne s'adapti al seu propi ritme sense excessives pressions si és de caràcter pausat ni desmotivándose al ralentí si és un alumne resolutiu i ràpid, donant temps sempre a contrastar la seva propis resultats amb els dels seus companys, dels que més aprenen, i tenint accés immediat a les demostracions directes del professor a nivell instrumental.

Per optimitzar aquest tipus de desenvolupament de les pràctiques es procura que estiguin concisament estructurades per permetre la seva flexibilitat en cas necessari, i el seu plantejament sol ser un tipus de desenvolupament gràfic concret (una vinyeta, una tira, una portada, una seqüència a mitja pàgina o pàgina completa ...) associat respectivament a l'ocupació d'uns suports i materials propis de cada tècnica (línia, punt i taca associats a plomes, pinzells i retol·ladors en blanc i negre, introduir així el clarobscur mitjançant els diferents tipus de trama, passar a l’ús del clarobscur amb diferents tipus de llapis i introduir les aiguades i els degradats ... etc.)

Entès que aquest mòdul contempla la seva possible transversalitat a diferents mòduls, com fotografia i mitjans informàtics, i entre diferents cicles (s’estableix una posada en comú de certes pràctiques i continguts a gràfica publicitària i audiovisual, il·lustració i animació audiovisual, així com a tècnica fotogràfica del cicle de fotografia, s’estableixen diferents possibilitats, variants i afegits a les activitats prposades. Tot i no recollir a aquesta programació activitats concretes de narració figurativa amb moviment com a recurs a còmics on line, el professor, depenent del nivell i ritme de treball del grup, pot incloure treballs opcionals. 

En aquest cas concret, en abordar les unitats didàctiques dedicades a l’estudi i pràctica del color, anticipem la esteroscòpia basada en filtres cromàtics (sistemaanàglif) i els alumnes demostren prou curiositat i interès per la possibilitatde fer imatges de visionat tridimensional, com a certes edicions de còmics dels any 50. Per aquesta raó, i convençuts de què l’entusiasme i la diversió fomenten una bona predisposició cap a la feina, deixem com a possibilitat a la UF 3 de desenvolupar treballs 3D en anàglif bicromàtic, que pot ser una activitat afegida o un possible afegit a la edició del treball final amb mixtura de tècniques manuals i digitals. La il·lustració del exemple que mostrem a l’esquerra va ser realitzada per un alumne a la darreara activitat del curs, de recreació d’una vinyeta de còmic de superherois d’un autor conegut i referenciat.

En aquest cas concret, l’alumne va decidir anar més lluny i recrear una versió per a visió amb olleres anaglifes en 3D, per la qual cosa no va necessitar plantejar-se l’opció de fer-ne una exclusiva tot i haver d’asumir un grau de dificultat més gran per la complexitat dels elements de la imatge.

Tammateix, a gràfica audiovisual o a animació audiovisual hem procurat incloure una opció alternativa d’activitat afegint-hi il·lustracions o escenificacions fotogràfiques editades com a GIF animat ambmoviment, desenvolupant tècniques pròpies del cinemagraph,(veurehttp://animalinvisible.blogspot.com.es/p/blog-page.html) sovint de realització poc complexa però força expressiva si es planifica amb un mínim de deteniment, tot i què de vegades els alumnes més avançats i hàbils amb eines infogràfiques entreguen treballs més elaborats i sofisticats. En tot cas, i el que és més important, el visionat conjunt d’aquestes activitats és especialment interessant i divertit per al conjunt de la classe i reforça la seva actitud crítica, possitiva i enriquidora cap als treballs dels companys.

Els límits de lliurament de les activitats són determinants per acostumar l'alumne a temporitzar el treball i acostumar-lo a preveure els condicionants normals en qualsevol encàrrec professional i saber gestionar el seu propi ritme de treball, així que creiem convenient intercalar petites pràctiques complementàries encaminades a exercitar habilitats manuals bàsiques respecte a l'ús dels instruments i els diferents suports i tècniques. Això exigeix estructurar-les i temporitzar-les de forma precisa només per admetre sempre la possibilitat de mostrar-nos flexibles d’acord amb les aptituds i capacitats de cada alumne.

En resum, el plantejament metodològic es basa en una pràctica continuada de les diferents tècniques des de les manuals per assolir una predisposició a entendre el seu ús expressiu  i les seves particularitats un cop les abordem amb eines digitals. Sovint, amb el programari d’edició d’imatges, l’alumne s’obsesiona amb quantes eines pot fer servir, més que amb què vol fer i còm resoldre-ho amb les eines bàsiques que coneix. Si tot va bé i sense incidències que interrompin el desenvolupament del curs, en arribar a la culminació de l’últim quatrimestre mostren una evolució possitiva en els seus recursos gràfics i expressius i tendeixen a no compartimentar tant el continguts dels diferents mòduls sense aïllar-los, la qual cosa els fa treure major profit de tot allò que aprenen i practiquen a l’escola, sigui amb eines digitals o practicant les seves habilitats amb pigments i medis veriats sobre diferents suports.

Remarquem que ens centrem en capacitats procedimentals molt pràctiques, i son aquestes les que avaluem i valorem, però no deixem mai d’incentivar mitjançant les qualificacions altres aspectes més relacionats amb temes de guió, expressió escrita, creativitat, expressivitat o composició de vinyeta i pàgina. Tot i pertànyer a àmbits d’altres mòduls específics, constitueixen

Activitats:

Perfil professional. COMPETÈNCIA GENERAL del CFGS de Còmic

1.Idear i elaborar projectes de l’especialitat de còmic a partir d'un projecte propi o amb qualitat formal i funcional (tècnica, artística i comunicativa) d'un encàrrec professional determinat.

2. Planificar i desenvolupar el projecte de l’especialitat de còmic des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins la realització del producte acabat, responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic especialitzat i possibilitant la coordinació del treball en equip.

3. Planificar i realitzar els controls de qualitat corresponents a les fases diferents del projecte per garantir un producte acabat que compleixi amb els objectius gràfics, comunicatius i expressius exigibles a nivell professional, seguint en tot moment del procés les normes vigents de seguretat, salut laboral i de protecció del medi ambient. 

1er Quadrimestre:

UF1

1 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Blocats i plomes (activitat 1)	10	19/9/2017	29/9/2017	10h
1 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Blocats i plomes (activitat 2)	10	3/10/2017	13/10/2017	10h
2 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Grisos i degradats: Tècniques humides (activitat 3)	10	17/10/2017	27/10/2017	10h
2 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Grisos i degradats: Tècniques humides (activitat 4)	10	31/10/2017	10/11/2017	10h
3 (15h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica Degradats monocromàtics (introducció al color): Tècniques humides (activitat 5)	15	14/11/2017	1/12/2017	10+5

Unitat didáctica 1

1 (20h)

Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Blocats i plomes (activitat 1)

1-Blanc i negre

1.1-Llàpis: Diferenciació de duresa. Abocetats/Fons en llàpis dur; acabats/personatges/objectes en primer terme en llàpis mitj/tou (activitat introductoria)

Aquesta práctica de carácter tècnic i instrumental serveix com a connexió o precedent de la primera activitat que desenvolupem a projectes de segon a l’apartat de creació de personatges, per la qual cosa podem introduïr com a pretext argumental y teòric allò que treballarem a segon respecta a disseny de personatges. Així, doncs, si en aquest mòdul de segon donarem per asimilats els recursos tècnics de primer, aprofitarem per fer una revisió de les tècniques bàsiques practicades a primer, sugrència, per cert, feta pels alumnes mateixos, que creien que a primer no havien tingut prou temps de practicar-les amb prou profunditat seguint recomanacions precises, donat que percebien els exercicis com un repte més que com un aprenentatge específic de les partucularitats dels materials en un temps massa breu.

Els ítems comentats a segon i que anticipem d’una forma molt més superficial com a pretext per acometre aquestes primeres practiques amb llàpis i paper son els següents:

-Teoria sobre reconeixement i identificació de rostres: semblança (exemples de projectes artístics –Scott Chasserot,  FRANÇOIS BRUNELLE, Noel Cruz, Paolo Ballesteros, Ken Kitano, Julian Wolkenstein, Claire Felicia, Mary Ellen Mark, Sacha Golderberg, Gustavo Lacerda, Ulric Collette,  treballs semblants (pràctica Fotogràfica Coordinada por Mafa Alborés), Sandro Miller, Frauke Theilking,Cristian Girotto,  Hans Eijkelboom...)

Referències ahttps://mafa-elanimalinvisible.blogspot.com.es/p/animalidad-y-parecido.html

a) Personatge partint d’un retrat

b) Plantejament d’una tira

c) Esbossos de personatges

1 (20h)

Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Blocats i plomes (activitat 2)

1.2-Tinta

-Explicació teòrica sobre l’estructura clàssica guionista/dibuixant/entintador

1.2.1-Pinzell:

-Tipus de pinzells (pel, gruix, forma, punta...)

-Exemples clàssics (Caniff, Robins, Eisner, Pratt, Crepax, Bernet...)

Blanc i negre d’alt contrast: línia, taca, punt (referents: Roy Crane, Giraud/Moebius, Manara

a) Entintat de la tira de l’activitat anterior

b) Entintat dels treballs desenvolupats en llàpis

-Blanc i negre amb degradats texturats (trames, pinzell sec, puntejat, línies de gruix modulat...)

(versionat de les activitats anteriors o de dibuixos alternatius)

1.2.2- Ploma / Rotring / (intro Pilot)

(versionat de les activitats anteriors o de dibuixos alternatius)

-Blanc i negre amb degradat:

Unitat didàctica 2

2 (20h)

Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Grisos i degradats: Tècniques humides (activitat 3)

2.1- Pinzell/Tinta (aiguada)

Enllaç teòric amb els matisos dels personatges i de les seves caracteritzacions

(repetició de les pràctiques precedents amb aquesta tècnica)

a)    Activitat per a entrega: Animal / Animal fantàstic (aiguada)

2 (20h)

Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Grisos i degradats: Tècniques humides (activitat 4)

2.2-Pinzell/Tinta/Gouache blanc y negre

          a) Activitat per a entrega: Mitja página (o format horitzontal) amb un mínim de tres vinyetes amb una seqüència on hi aparegui l’animal o animal fantàstic de la pràctica precedent

Unitat didàctica 3

3 (15h)

Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica Degradats monocromàtics (introducció al color): Tècniques humides (activitat 5)

15

14/11/2017

1/12/2017

10+5

3.1-Pinzell/Tinta/Gouache blanc y negre

          a) Activitat per a entrega: Página amb un mínim de tres vinyetes o il·lustració a tota página que pugui servir fins i tot com a portada hipotética de la historia suggerida a la pràctica precedent

UF2

UDs	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques.
1 (20h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 1- Retul·ladors: a) Rotrings / Pilots de diferents gruixos b) Permanents de diferents puntes c) Retul·ladors de punta de pinzell d) Activitat definitiva per a entrega:  (pas cap a la combinació de tècniques) Vinyeta allargada (taca –extrems-, Tons –mig-, puntillisme...) -Color: (teoria color/games)
1 (20h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 4- Llàpis color/llàpis color aquarel·lable (fins Decembre)
2 (35h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques.  (Inici Gener, continuació Color introduïnt-hi tècniques humides) (Activitats suggerides en format de mitja pàgina) 5- Aquarel·la / Anilina
2 (35h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 6- Gouache/Tèmpera/Acrílics
2 (35h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 2on Quadrimestre: 7-Retul·lador color/tècniques mixtes
3 (10h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 8- color/tècniques mixtes analògiques i digitals 3- Retul·ladors: a) Rotrings / Pilots de diferents gruixos b) Permanents de diferents puntes c) Retul·ladors de punta de pinzell d) Activitat definitiva per a entrega:  (pas cap a la combinació de tècniques) Vinyeta allargada (taca –extrems-, Tons –mig-, puntillisme...) -Color: (teoria color/games) 4- Llàpis color/llàpis color aquarel·lable (fins Decembre) (Inici Gener, continuació Color introduïnt-hi tècniques humides) (Activitats suggerides en format de mitja pàgina) 5- Aquarel·la / Anilina 6- Gouache/Tèmpera/Acrílic 2on Quadrimestre: 7-Retul·lador color/tècniques mixtes (fins setmana santa)

UF3

UD1 15h	maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica Recursos digitals (Photoshop, Illustrator) a)    Cadàver exquisit    (15h)
UD2 40h	maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica Recursos digitals (Photoshop, Illustrator) Fotomuntatge escenogràfic b)    Concept-Art. Superheroi  fotogràfic (coordinació amb fotografia) 40h (PDF web còmic –format horitzontal)

8- Recursos digitals (Photoshop, Illustrator)

·Cadàver exquisit (personatge partint de diferents preses fotogràfiques a persones diverses amb criteris comuns d’il·luminació i enquadrament)

·Fotomuntatge escenogràfic: Realitazació d’un mínim de dues vinyetes partint de espais escénics fotogràfics adequats a la inclusió per fotomontaje digital coherent d’altres elements o personatges, incloent-hi la possibiltat de fer servir alguns dels obtinguts a la pràctica precedent.

·Superheroi  fotogràfic: Aplicació de les tècniques emprades a les practiques precedents per a la recreació d’una viñeta o bé d’una portada d’un autor concret, documentat i referenciat de l’anomenada era d’or dels comics americans de superherois, tot limitant-se a exemples clàssics de Marvel i DC

(PDF web còmic –format horitzontal)(fins final de curs)

5-Recursos:

-Organitzatius:

-Sortides, activitats, TIC,

Gairebé totes les activitats es poden vehiculitzar mitjançant el blog de classe, des de comentaris de treballs entregats I seleccionats a aquest espai, com ara comunicacions I espais de crítica als mateixos treballs entregats com el referents exposits I comentas pel professor a articles specifics. Dins d’aquestes activitats s’hi inclouen les desenvolupàdes pel department de comic o el d’il·lustració a l’Escola, com ara xerrades de professionals, conferències, tallers, etc. que son enregistrats per a la seva visualització a la xarxa de la pròpia escola I més extensament o concreta al blog-classe. A part de les colaboracions amb entitats locals per a esdeveniments, exposicions o mostres temàtiques (festival Filmets, colaboracions per a la publicació de comics de contingut social amb la colaboració de CCOO) es procura l’asistència amb els alumnes a cites ineludibles com ara el Saló del Manga, el festival Graff, el Saló del Còmic o qualsevol exposició d’interés per als alumnes de comic. Viatjar anualment a la Fira del C`mic d’Angulème és important no tan sols com a enriquiment de referents I exemples, sinò com a convivència amb alters alumnes de diferents nivells I cicles de la mateixa escola.

-Agrupament alumnes

Donat que l’afluència a aquest cicle en concret, relativament jove, no és massiva, amb grups no més nombrosos de la vintena d’alumnes, és possible gestionar sense gaires problemes les questions relatives a le gestió de l’espai I el temps, però és interessant procurar la seva interacció freqüent amb altres grups afins de l’escola, sigui d’altres nivells del mateix cicle, que per sorprenent que sembli s’ha d’incentivar, com amb grups d’altres cicles afins com ara il·lustració o de qualsevol altre cicle com a valor interdisciplinari i humà afegit. Les sortides I activitats esmentades a l’apartat anterior son fonamentals per afavorir una convivència comunicativa I enriquidora que moltes vegades no es dona de forma natural o per iniciativa de tots els members del grup.

-Espai/Temps

Tot i què normalment els espais utilitzats i el temps disposat per a les activitats no és problemàtic, hem de tenir en compte que no sempre es així puntualment, com ara en demanar certes pràctiques que exigeixen l'ús d'espais específics com el plató de fotografía o el laboratori, que a l'exemple concret de l'escola Pau Gargallo son limitats, i no és aconsellable que el facin servir grups superiors a quatre alumnes alhora. Les preses fotogràfiques per al còmic fotogràfic es poden fer a qualsevol espai interior o exterior de l'escola, i les preses més específiques per a l'activitat de retrat robot/cadàver exquisit les hem de combinar amb altre fases dels mateixos per tal de distrubïr el grup entre la classe i el plató, més limitat d'espai.

-Espais expositius

El vestíbul de la planta primera i el passadís d'accés a les aules d'aquesta mateixa planta són espais on es realitzen exposicions dels treballs realitzats pels alumnes. Tammateix, el vestíbul de l'escola i la zona exterior de l'entrada solen acollir obres murals temporals i estructures desmontables per a mostrar originals i obres editades.
Quant a espais fora de la pròpia escola, hi ha convenis i compromisos temporals amb espais públics de Badalona, com el teatre municipal i altre sales i espais públics depenent de l'esdeveniment en què s'hi participa, i també fora de l'àmbit estrictament municipal, en aprofitar events com ara Graff, desenvolupat a l'antiga fàbrica Fabra i Coats. Cal recalcar que en el cas concret del cicle de còmic caldria parlar de l'exposició d'originals com una circunstància i de l'exposició o distribució d'obra impresa com una altra opció ben diferenciada que pode coincidir o no depenent de les características de l'event o de l'espai expositiu.

Quant als espais virtuals a la xarxa, tot i la freqüent selecció i mostra  de treballs i projectes acabats a la web de l'escola, tornem a recalcar la importància del blog Fotografiar Animales Invisibles, gestionat pel professor que suscriu aquestes línies, i que, a més d'espai d'accés a continguts desenvolupats i ilustrats per al seu estudi, també funciona molt bé com a espai expositiu dels treballs del grup, rebent visites d'arreu i oferint per tant una promoció de la feina feta al centre d'estudis. Els treballs més destacats son seleccionats per a la seva exhibició i comentari a un altre blog que acull seleccions de treballs artístics de tota mena, de manera que l'alumne troba un alicient per millorar la qualitat dels seus treballs, donat que aquest altre blog, El Animal Invisible, el tracta amb la mateixa atenció que als artistes més reconeguts, entre articles temàtics variats, i el seu seguiment internacional és encara més gran, la qual cosa ha repercutit molt positivament al reconeixement del treball d'alumnes com Jose Navarrete (en aquest cas de Fotografia), Xènia Lau, Rubén Madrid, i, en general, els treballs dels alumnes de diferents cicles amés del de còmic que han desenvolupat l'activitat final de combinació de tècniques d'expressió gràfica, molts des de l'escola d'Hospitalet, i aviat esperem que un mombre semblant i més especialtzat encara des de Badalona.
El centre disposa d'un agradable jardí, especialment utilitzat com a aula d'espai obert on es desenvolupen activitats de dibuix al natural, realització d'apunts i croquis i fotografia. El jardí també es utilitzat com a zona d'esbarjo pels alumnes en les seves franges de descans, i puntualment com a espai expositiu. En aquest sentit, tot i ser preferent per a alumnes de ceràmica i escultura, també pot acollir instal·lacions temporals per acollir obra gràfica de tota mena mitjançant stands i parades desmontables.

-Didàctics (biblioteca, blog, bibliografía, webgrafia –recursos de xarxa- referents…)

Com deiem a l’apartat de metodología emprada i al dels espais expositius, hem trobat un suport important en la gestió de mostres i continguts a través de recursos on line, concretament d'un bloc de seguiment de temes d'interès per a la classe seleccionats o elaborats directament pel professor en un espai on line assequible als alumnes des de qualsevol lloc de l’escola o des del seu domicili per a consulta i comentaris, preguntes i consultes, tot i que a l’aula sols ser suficient si l’asistència es desenvolupa amb normalitat. Sigui com sigui, donat que els alumnes freqüentment tenen obligacions laborals fora de l’escola, ajuda sens dubte a que disposin amb certa immediatesa de la proximitat de les activitats i continguts desenvolupatas a l’aula.
Aquest espai compartit serveix també com a espai d'exposició de treballs d'alumnes per a la seva discussió crítica a l'aula, o per al seu visionat immediat durant els exercicis pràctics, cosa a la qual solen estar acostumats des dels seus propis dispositius mòbils. Així mateix la disponibilitat de continguts selectes fàcilment assequibles des de casa fa que sempre tinguin accés a aquests en qualsevol fase del desenvolupament dels seus treballs. Per això, en establir una certa coordinació amb altres mòduls, com infografia o fotografia en el primer curs, i molt especialment cara a projectes de segon, el professor pot permetre avançar qüestions teoricopràctiques que contextualitzin la finalitat dels exercicis de caràcter instrumental, tècnic i pràctic que es desenvolupen en aquestes tècniques d'expressió gràfica de primer.   (per a més detalls veure l’annex adjunt)

-Materials

No cals especificar que es procura que els alumnes disposin dels seus propis ordinadors portàtils I dels estris I suports necessaris, cosa que no sol ser problemàtica, però tot I així el professor hauria de disposar, I així ho recomanem, d’un estoc minim de papers de les característiques idònies per a cada activitat, a més d’alguns estris com ara pinzells, retul·ladors, pintures acríl·liques o gouache per tal de no trencar el ritme d’activitat quan punctualment quelcom s’ha obldat del material o encara no en disposa. Quant al material adicional que es pot deriver d’una activitat concreta, com en el cas de les activitats que precissen de càmera I estris fotogràfics, l’escola en disposa I a més a més, el professor posa a disposició de qualsevol alumne o grup d’alumnes el seu propi material, que fa servir normalment per a l’explicació teòric-pràctica de l’activitat a desenvolupar.

-Personals/Humans

Considerem que tenim les habilitats necesàries per oferir un model suggerent a l’alumne, que sovint necesita de demostracions practiques de l’aplicació de les tècniques precisses a les practiques, a més d’oferir una esquematització precisa i alhora flexible del seu desenvolupament, presa de referents, exemples, continguts i objectius de les mateixes.

La cooperació amb la resta de professors del centre sempre és enriquidora, i molt especialment amb els professors de dibuix artístic, fotografia, mitjans informàtics i guió. La seva vàlua i aportacions no tenen preu, sobretot quant al desenvolupament d'activitats compartides o si més no asessorades.

És molt important també la crida a docents, formadors i professionals externs que ajudin a refrescar el dia a dia a l'escola i connectin l'alumnat amb el món exterior més vinculat a la realitat editorial, artística, publicitària, etc. com han estat, entre el seleccionats enguany per aquesta finalitat, Toni Benages, Jordi Sempere, Pedro Espinosa, Pasqual Ferry, Manel Fontdevila, Òscar Aibar o d'altres, i la presència dels quals encara no s'ha dut a terme en tots els casos ja que el curs encara està en marxa. Cal destacar en aquest sentit, la mostra oferida pel científic i artista Sebastià Roig responsable del projecte artístic, científic i tecnològic de resò internacional Reactable, portat al còmic per l'alumne de l'escola Riccardo Micoli, i del qual van fer una posada en escena devant els alumnes molt fresca i enriquidora, gràcies al seu tarannà proper i molt didàctic.

6- Competències Bàsiques

(veure http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/professionals/artistics/Documents/fitxa-resum_CFGS_comic.pdf )
 

Destaquem les que s’aniran a desenvolupar (es pot veure la relació completa a l’annex adjunt)

Perfil professional. COMPETÈNCIA GENERAL del CFGS de Còmic

2. Planificar i desenvolupar el projecte de l’especialitat de còmic des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins la realització del producte acabat, responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic especialitzat i possibilitant la coordinació del treball en equip.

Perfil professional. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Còmic

1.Identificar i definir els aspectes artístics, formals, funcionals i tècnics d'un projecte de còmic d'acord a les especificacions donades.

3. Buscar, seleccionar, analitzar i arxivar la documentació i el material gràfic de referència i gestiona les fonts i recursos òptims per a la realització d’un projecte de còmic.

8. Seleccionar i utilitzar les tècniques i els recursos o estils artístics més adients per donar solució gràfica als objectius comunicatius i expressius, formals, funcionals i tècnics d’un problema comunicatiu.

9. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura i manteniment.

10. Realitzar els originals tenint present les particularitats dels processos de reproducció i/o difusió posteriors i saber realitzar el seguiment i el control de qualitat corresponent.

Capacitats clau:

COMPETÈNCIES PERSONALS I SOCIALS_TRANSVERSALS

Són capacitats associades a conductes individuals i enteses com a competències transversals per afectar diferents llocs de treball i són transferibles a noves situacions. El desenvolupament d'aquestes capacitats es relacionen d'una forma causal amb l'èxit en el lloc de treball.

• Autonomia: capacitat per l’autoconeixement i el control de les seves emocions amb comprensió crítica per a la integració i transferència de sabers, aplicar i integrar els coneixements artístics i tecnològics en la definició i desenvolupament de procediments de treball, fixant-se metes i elements de motivació i ajuda per aconseguir l'èxit, buscant solucions a problemes basant-se en els propis recursos.

• Iniciativa i innovació: capacitat per formular activament nous plantejaments que s'avancin als canvis de l'entorn, prenent decisions oportunes amb criteri propi, amb predisposició per emprendre accions, crear oportunitats i millorar resultats sense necessitat d'un requeriment extern, adoptant una actitud proactiva i desperta davant la realitat per al desenvolupament de la creativitat i l’esperit emprenedor, amb la maduresa suficient per assumir les conseqüències de l'acció.

• Relació interpersonal: disposició per participar de manera eficient i constructiva en la vida social, relacionant-se satisfactòriament amb els companys de treball i poder respondre correctament davant les persones, així com per poder resoldre conflictes quan sigui necessari, actuant per mediar, establir i mantenir relacions cordials, recíproques i càlides.

• Responsabilitat: disposició per implicar-se en el treball, garantir la realització de la tasca, cuidant que el funcionament dels recursos sigui l'adequat, amb la capacitat de prendre decisions, de dirigir una activitat amb responsabilitat de coordinació i supervisió del treball tècnic, respondre del resultat i donar-ne raó.

• Resolució de problemes: disposició i habilitat d’analitzar la informació necessària per avaluar i donar resposta a situacions previstes i no previstes, mitjançant la recerca de solucions fonamentades, creatives i innovadores dins d’un camp d’estudi o professional, mitjançant l'organització i/o aplicació d'una estratègia o seqüència operativa - identificació del problema, diagnòstic, formulació de solucions i avaluació - definida o no per trobar la solució que respongui de la millor forma possible al problema.

• Treball de forma autònoma: disposició i habilitat per resoldre problemes de manera individual tot prenent decisions amb propostes pròpies i innovadores, cercant l’assessorament d’experts en certes etapes o tasques concretes, si es considera necessari.

• Treball en equip: disposició i habilitat per col·laborar de forma activa i coordinada en un projecte comú, formant part d’un grup, treballant junts per a obtenir un objectiu proposat, oposat a fer-ho individualment o competitivament.

• Organització del treball: disposició i habilitat per crear les condicions adequades d'utilització dels materials i els recursos humans, distribuir les funcions entre els integrants d’un grup, definir els procediments i coordinar les accions per a desenvolupar les tasques amb el màxim d'eficiència.

• Competència comunicativa: capacitat de comunicar els seus coneixements, idees, habilitats i activitats en contextos professionals als seus iguals, supervisors, clients i persones sota la seva responsabilitat.

• Aprendre a aprendre: tenir les estratègies d’aprenentatge necessàries per avançar en la seva formació de manera autònoma, amb maduresa per innovar en la seva aplicació i progressar en l’aprenentatge i formació a nivells superiors, inclou tant el pensament estratègic com la capacitat d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

L'equip docent potenciarà l'adquisició de les capacitats clau incorporant-les a les activitats programades per desenvolupar el currículum d'aquest cicle formatiu.

Descriptors genèrics de resultats de l’aprenentatge:

2. Aplicar i integrar els coneixements artístics i tecnològics en la definició i desenvolupament de procediments de treball, en l’àmbit artístic o laboral, de manera autònoma i amb responsabilitat de coordinació i supervisió del treball tècnic;

3. Tenir la capacitat d’analitzar la informació necessària per avaluar i donar resposta a situacions previstes i no previstes, mitjançant la recerca de solucions fonamentades, creatives i innovadores dins del camp d’estudi o professional;

4. Ser capaços de comunicar els seus coneixements, idees, habilitats i activitats en contextos professionals als seus iguals, supervisors, clients i persones sota la seva responsabilitat;

7- Objectius

Objectius generals del CFGS de Còmic

(en destaquem en negreta els que considerem més importants a Tècniques d’Expressió Gràfica a primer curs, veure la relació completa a l’annex adjunct)

1. Planificar i desenvolupar els projectes de còmics partint de la valoració idònia de les particularitats comunicacionals, tècniques i artístiques de l'encàrrec i definir adequadament els objectius del projecte i els aspectes expressius, narratius, funcionals i tècnics del còmic per transmetre el missatge de manera òptima.

3. Dominar el dibuix i el procés de creació d'imatges per a una narració gràfica, utilitzant els recursos i les tècniques d’expressió gràfica més adequades a les especificacions temàtiques, comunicatives i artístiques de l'encàrrec.

8. Conèixer tant les especificacions tècniques i el manteniment dels materials i equips com els processos de reproducció i edició de còmics i saber-les gestionar per garantir la qualitat final i la competitivitat del producte gràfic en el mercat.

10. Realitzar còmics amb el nivell de qualitat comunicativa, tècnica, i artística que s’exigeix a nivell professional.

17. Valorar el treball com a oportunitat de recerca i experimentació amb formes, suports i materials, i de creació, comunicació i expressió artística personal.

18. Resoldre tant els problemes d’execució a nivell expressiu, formal, funcional i tècnic com els d’organització, gestió i control que es puguin presentar en el procés de disseny i realització de la proposta.

8- Continguts:

·Competències bàsiques seleccionades pel professor com a específiques del mòdul:

Perfil professional. COMPETÈNCIA GENERAL del CFGS de Còmic

2. Planificar i desenvolupar el projecte de l’especialitat de còmic des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins la realització del producte acabat, responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic especialitzat i possibilitant la coordinació del treball en equip.

Perfil professional. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Còmic

1.Identificar i definir els aspectes artístics, formals, funcionals i tècnics d'un projecte de còmic d'acord a les especificacions donades.

3. Buscar, seleccionar, analitzar i arxivar la documentació i el material gràfic de referència i gestiona les fonts i recursos òptims per a la realització d’un projecte de còmic.

8. Seleccionar i utilitzar les tècniques i els recursos o estils artístics més adients per donar solució gràfica als objectius comunicatius i expressius, formals, funcionals i tècnics d’un problema comunicatiu.

9. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura i manteniment.

10. Realitzar els originals tenint present les particularitats dels processos de reproducció i/o difusió posteriors i saber realitzar el seguiment i el control de qualitat corresponent.

·Descriptors genèrics de resultats de l’aprenentatge i dels coneixements desenvolupats a les unitats didàctiques

2. Aplicar i integrar els coneixements artístics i tecnològics en la definició i desenvolupament de procediments de treball, en l’àmbit artístic o laboral, de manera autònoma i amb responsabilitat de coordinació i supervisió del treball tècnic;

3. Tenir la capacitat d’analitzar la informació necessària per avaluar i donar resposta a situacions previstes i no previstes, mitjançant la recerca de solucions fonamentades, creatives i innovadores dins del camp d’estudi o professional;

4. Ser capaços de comunicar els seus coneixements, idees, habilitats i activitats en contextos professionals als seus iguals, supervisors, clients i persones sota la seva responsabilitat;

·Objectius:

1. Planificar i desenvolupar els projectes de còmics partint de la valoració idònia de les particularitats comunicacionals, tècniques i artístiques de l'encàrrec i definir adequadament els objectius del projecte i els aspectes expressius, narratius, funcionals i tècnics del còmic per transmetre el missatge de manera òptima.

3. Dominar el dibuix i el procés de creació d'imatges per a una narració gràfica, utilitzant els recursos i les tècniques d’expressió gràfica més adequades a les especificacions temàtiques, comunicatives i artístiques de l'encàrrec.

8. Conèixer tant les especificacions tècniques i el manteniment dels materials i equips com els processos de reproducció i edició de còmics i saber-les gestionar per garantir la qualitat final i la competitivitat del producte gràfic en el mercat.

10. Realitzar còmics amb el nivell de qualitat comunicativa, tècnica, i artística que s’exigeix a nivell professional.

17. Valorar el treball com a oportunitat de recerca i experimentació amb formes, suports i materials, i de creació, comunicació i expressió artística personal.

18. Resoldre tant els problemes d’execució a nivell expressiu, formal, funcional i tècnic com els d’organització, gestió i control que es puguin presentar en el procés de disseny i realització de la proposta.

·Continguts seleccionats:

-Generals

-Transversals (consultar art. 10 127 2014 i annex adjunt)

UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica

Durada: 3 ECTS

 

Continguts

Introducció a les tècniques i procediments d'expressió gràfica. Tècnica i procés: possibilitats de les aplicacions

tècniques, efectes i recursos.

Descripció i característiques físiques dels suports, de les eines i dels materials. Característiques i preparació

dels materials.

Estudi i aplicació de diferents tècniques d'expressió gràfica amb les eines manuals tradicionals. Tècniques:

seques, humides, grasses, mixtes, etcètera.

Estudi i aplicació de tècniques i sistemes d'impressió manuals per a la creació de monotips. Tècniques

additives.

Revisió històrica de les tècniques d'expressió gràfica. Anàlisi i identificació de les característiques tècniques de

l'obra de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius.

L'estudi. Organització de la zona de treball. Enginys i accessoris. Prevenció de riscos. Ús de les eines i

manteniment.

Presentació i acabats de l'original. Arxiu i conservació del material, de la documentació i dels treballs.

UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color

Durada: 3 ECTS

Continguts

Tècniques d'expressió gràfica apropiades a les diferents aplicacions del color i el dibuix: descriptiu, d'anàlisi,

constructiu, expressiu i intuïtiu.

Línia i taca en les tècniques d'impressió manuals. Generació de la taca: traç pictòric, grafismes, trames i

textures.

El color pigment. Harmonitzacions cromàtiques a partir de diferents tècniques. Creació de games cromàtiques.

Interacció del color.

Procediments tècnics, valors estètics i qualitats formals del color.

Expressivitat de la línia i el traç, la taca i el color, en funció de l'eina i el suport.

Tractament i aplicacions tècniques del color. Recursos i dimensió comunicativa i expressiva del color. Treball

sobre la dimensió espacial del color.

Anàlisi de les tècniques i la utilització del dibuix i el color en treballs gràfics d'artistes, dissenyadors i

il·lustradors representatius.

Anàlisi de les tècniques de dibuix i color en relació amb les necessitats de la representació.

Aplicació i interpretació subjectiva del color. Treball sobre la mescla òptica del color. Color i percepció visual.

UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica

Durada: 3 ECTS

Continguts

Tècniques d'expressió gràfica en l'espai tridimensional. Gràfica i il·lustració tridimensional o volumètrica.

Representació gràfica, il·lustració i fotografia. Collage i fotomuntatge.

Tècniques d'expressió gràfica amb eines i programari digital.

Experimentació amb tècniques mixtes d'expressió aplicades com a recursos gràfics propis.

La il·lustració amb eines i tècniques analògiques, mixtes i digitals.

Transferència de resultats analògics i treball des de l'entorn digital.

Metodologia de treball per a la resolució conceptual i formal d'un projecte gràfic personal.

Avaluació i criteri d'aplicació d'una tècnica en funció d'una idea, en relació amb una forma d'expressió i un

contingut.

Traducció d'experiències centrades en el context relacionant-les amb percepcions, sensacions, idees, conceptes,

sentiments i estats anímics.

9- Avaluació

(inicial –diagnòstica-, procés, final)

-Criteris d’avaluació

Descriptors genèrics de resultats de l’aprenentatge

1. Haver demostrat posseir coneixements especialitzats en l’àrea professional, amb comprensió crítica per a la integració i transferència de sabers, així com per al desenvolupament de la creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor;

2. Aplicar i integrar els coneixements artístics i tecnològics en la definició i desenvolupament de procediments de treball, en l’àmbit artístic o laboral, de manera autònoma i amb responsabilitat de coordinació i supervisió del treball tècnic;

3. Tenir la capacitat d’analitzar la informació necessària per avaluar i donar resposta a situacions previstes i no previstes, mitjançant la recerca de solucions fonamentades, creatives i innovadores dins del camp d’estudi o professional;

4. Ser capaços de comunicar els seus coneixements, idees, habilitats i activitats en contextos professionals als seus iguals, supervisors, clients i persones sota la seva responsabilitat;

5. Tenir les estratègies d’aprenentatge necessàries per avançar en la seva formació de manera autònoma, amb maduresa per innovar en la seva aplicació i progressar en l’aprenentatge i formació a nivells superiors.

L’avaluació es realitza de forma continuada tot tenint en compte l’assistència i la constància i progrés del desenvolupament tècnic i instrumental de l’alumne, valorant la seva actitud a classe i el seu esperit d’autosuperació i d’observació dels resultats obtinguts al seu treball i al dels seus companys, durant les hores presencials o lectives es procura corregir o reconduïr posibles errors procedimentals i per tant son aquests els que son valorats partint d’un mínim domini tècnic que comportaràn un 60 per cent de la nota.

L’esforç i la actitud positiva, la mostra d’interés envers la classe i la puntualitat en les entregues suposen un 40 per cent. Les activitats entregades fora de plaç no puntuaràn més d’un 5 sobre 10 sense justificació, a no ser que s’entreguin complertes abans d’un termini de recuperació previ a l’acabament del quadrimestre corresponent, o figuraran com a no presentades fins les entregues de final de curs.

Tot i tractar-se d’un modul pràctic i instrumental al qual es valoraràn essencialment els aspectos tècnics específics dels materials emprats, es tindràn en compte altres aspectos espressius o narratius implícits en la finalitat del cicle, tot observant les qualificacions de l’alumne als mòduls de teoría de la imatge i guió i estructura narrativa, doncs no és pas infreqüent que un alumne amb domini dels procediments pictòrics i tècnics emprats no sàpiga aprofitar-los adequadament per desenvolupar un narració comprensible o coherent. Tot i què procurarem no baixar la qualificació del mòdul te tècniques d’expressió gràfica per aquest motiu, sí considerem recomanable incentivar l’alumne amb un increment de la seva qualificació quan compensa les seves carències tècniques amb una planificació narrativa i expressiva més correcta i estructurada.

Les activitats de recuperació serán preferentment les mateixes que no hagin estat superades, però sempre podem oferir la possibilitat d’entregar activitats opcionals que contemplin la superació dels requisits conjunts de més d’una activitat, incloent-hi, per exemple, més d’un requisit tècnic específic de vàries activitats, a criteri del profesor i sempre tenint en compte les sircunstàncies particulars de cada alumne.

10- Unitats Didàctiques

CFGS_CÒMIC/ MÒDUL_TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA

UNITATS DIDÀCTIQUES: PROGRAMACIÓ DE LES UD (UNITATS DIDÀCTIQUES)

a)Conjunt UNITATS DIDÀCTIQUES: durada i seqüència d’impartició

b) UNITATS DIDÀCTIQUES: COMPETÈNCIES,  resultats d’aprenentatge, continguts, activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació

c) Sortides previstes

CFGS_CÒMIC/ MÒDUL_TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA

2.- MÒDUL: PROGRAMACIÓ DE LES UF (UNITATS FORMATIVES)

a) Unitats Formatives: durada i seqüència d’impartició

Títol mòdul: Tècniques d’expressió gràfica					Número:		Hores totals: 165 h
UF	Títol	Hores (totals)	Curs d’impartició	Data inici	Data acabament	Hores setmanals	*Requeriments d’espais específics	*Requeriments docents específics
1	Tècniques d’expressió gràfica: Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica	55h	1er	19/9/2017	1/12/2017	5	si	si
2	Tècniques d’expressió gràfica: Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques._	55h	1er	5/12/2017	23/2/2018	5	si	si
3	Tècniques d’expressió gràfica: maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica	55h	1er	27/2/2018	15/5/2018	5	si	si

b) Descripció dels requeriments específics d’espais/d’equipaments

UF número/ UD número	Descripció dels requeriments específics d’espais/d’equipaments
1/	Aula amb taules de dibuix i espai de neteja amb aigua corrent per a tècniques humides i neteja de pinzells i estris Disponibilitat de conexió a internet i ordinador amb projector
2/	Aula amb taules de dibuix i espai de neteja amb aigua corrent per a tècniques humides i neteja de pinzells i estris Disponibilitat de conexió a internet i ordinador amb projector
3/	Aula amb taules de dibuix i espai de neteja amb aigua corrent per a tècniques humides i neteja de pinzells i estris Disponibilitat de conexió a internet i ordinador amb projector

c) Descripció dels requeriments específics de docents

UF número	Descripció dels requeriments específics de docents
1/	Professor amb experiència amb còmic i il·lustració amb coneixements de procediments analògics i digitals
2/	Professor amb experiència amb còmic i il·lustració amb coneixements de procediments analògics i digitals
3/	Professor amb experiència amb còmic i il·lustració amb coneixements de procediments analògics i digitals

d) Estratègies metodològiques

Professorat que l’impartirà:

Manuel A. Fdez. Alborés / Dibuix Artístic i color

Recursos didàctics de referència:

Bibliografia Selecta i Espais web habilitats per al seguiment dels continguts del mòdul BLOG DE SEGUIMENT DE LES ACTIVITATS DEL CURS (veure annex)

Estratègies metodològiques aplicades en el desenvolupament del mòdul:

Observació dels continguts seleccionats als espais on line específics desenvolupats pel professor Observació de referents compilats en arxius d’imatges pel professor Execució exemplar de procediments i tècniques Orientació pràctica d’activitats Observació crítica dels resultats de les activitats

e) Criteris i instruments d’avaluació de la unitat formativa. Criteris de recuperació.

·Entrega puntual de les activitats demanàdes Compliment dels plaços d’entrega Ajustament als criteris tècnics i procedimentals demanats Claredat i consició a la justificació escrita dels exercicis pràctics Adecuació dels suports, estris i materials plástics emprats Pulcritud als acabats Capacitat d’autocrítica i d’observació als resultats dels treballs propis i aliens. ·Entrega dels treballs pendents o d’alternatives proposades pel professor

 

CFGS_CÒMIC/ IL·LUSTRACIÓ/GRÀFICA IMPRESA

3.- UNITATS FORMATIVES: PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Conjunt UNITATS DIDÀCTIQUES (UF1): durada i seqüència d’impartició

Títol Unitat Formativa: Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica					Número: 1			Hores totals: 55h
nº UD	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica       Títol	Hores (totals)	Data inici	Data acabament		Hores setmanals +hores no lectives	Espais		Recursos
1 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Blocats i plomes (activitat 1)	10	19/9/2017	29/9/2017		5+5	Aules 13 i 14		Específics
1 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Blocats i plomes (activitat 2)	10	3/10/2017	13/10/2017		5+5	Aules 13 i 14		Específics
2 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Grisos i degradats: Tècniques humides (activitat 3)	10	17/10/2017	27/10/2017		5+5	Aules 13 i 14		Específics
2 (20h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica B/N Grisos i degradats: Tècniques humides (activitat 4)	10	31/10/2017	10/11/2017		5+5	Aules 13 i 14		Específics
3 (15h)	Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica Degradats monocromàtics (introducció al color): Tècniques humides (activitat 5)	15	14/11/2017	1/12/2017		5+10	Aules 13 i 14		específics

 

3.1.UNITATS DIDÀCTIQUES (UF1): resultats d’aprenentatge, continguts, activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació

Títol Unitat de Programació: Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica	Número: 1	Hores totals: 55
Resultats d’aprenentatge (numerar en l’ordre publicat al DOGC)
Diferencia els procediments i en saber utilitzar les principals tècniques d’expressió gràfica així com els seus mitjans, les eines i els materials.
Selecciona i sap aplicar les tècniques gràfiques més adequades a las particularitats temàtiques, estilístiques i comunicatives de l’encàrrec.
Analitza i reconeix les tècniques i estils de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius de diferents èpoques i fer una valoració de les seves possibilitats d’aplicació creativa al propi estil.
Valora la rellevància de l’actualització i formaciópermanent en la competitivitat professional, i la importància que té en l’exerciciprofessional la qualitat de les eines i materials, la seva conservació i manteniment, i l’organització del lloc de treball.
Continguts contextualitzats en la unitat. Objectius específics/didàctics
Introducció a les tècniques i procediments d’expressió gràfica. Tècnica i procés: possibilitats de les tècniques, efectes i recursos.
Descripció i característiques físiques dels suports, de les eines i dels materials.
Característiques i preparació dels materials
Enunciat activitats d’ensenyament aprenentatge. Títol i temporització aprox.
1 B/N Blocats i plomes: Tinta xinesa. Taca, punt i línia (pinzell)  Tira Còmica (10h) UD 1 (20h)
2 B/N Blocats i plomes: Degradats i grisos aparents. Trames (plomes, retol·ladors, estilògrafs) Seqüència (tira o mitja pàgina) (10h) UD 1 (20h)
3 B/N Grisos i degradats: Tècniques humides. Aiguada (Tinta/pinzell) Portada o vinyeta a tota pàgina (10h) UD2 (20h)
4 B/N Grisos i degradats: Tècniques humides. (Gouache, acrílic b/n, pinzell) Qualsevol de les opcions anteriors o pàgina complerta (10h) UD2 (20h)
5 Degradats monocromàtics (introducció al color): Tècniques humides (aquarel·la, gouache, acrílic, tintes…/pinzell/ Qualsevol de les opcions anteriors o pàgina complerta (15h) UD3 (15h)
Activitats d’avaluació i recuperació.
Recuperació: entrega de les activitats demanades o realització de dues pàgines amb l’aplicació de totes les tècniques demanades

Sortides previstes (UF1)

UD número	Quadrimestre

 

3.1.UNITATS DIDÀCTIQUES (UF2): resultats d’aprenentatge, continguts, activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació

Títol Unitat de Programació:Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques	Número: 2	Hores totals: 55
Resultats d’aprenentatge (numerar en l’ordre publicat al DOGC)
Empra les diferents tècniques gràfiques, amb qualitat artística i tècnica, en la realització d’activitats de l’especialitat.
Selecciona, i aplica amb destresa i pulcritud, la tècnica més adequada a les particularitats de l’encàrrec.
Experimenta amb les diferents tècniques cercant aplicacions més personals i creatives.
Continguts contextualitzats en la unitat. Objectius específics/didàctics
Tècniques d’expressió gràfica apropiades a les diferents aplicacions del dibuix i el color: descriptiu, intuïtiu i d’anàlisi.
Línia i taca en les tècniques d’impressió manuals. Generació de la taca: el traç pictòric, grafismes, trames i textures.
El color pigment. Harmonitzacions cromàtiques a partir de diferents tècniques. Creació de games cromàtiques. Interacció del color.
Creació de games cromàtiques. Interacció del color.
1- Retul·ladors: a) Rotrings / Pilots de diferents gruixos b) Permanents de diferents puntes c) Retul·ladors de punta de pinzell d) Activitat definitiva per a entrega:  (pas cap a la combinació de tècniques) Vinyeta allargada (taca –extrems-, Tons –mig-, puntillisme...) -Color: (teoria color/games)
Enunciat activitats d’ensenyament aprenentatge. Títol i temporització aprox.
1 1- Retul·ladors: a) Rotrings / Pilots de diferents gruixos
2 b) Permanents de diferents puntes Trames (plomes, retol·ladors, estilògrafs) Seqüència (tira o mitja pàgina) (10h)
3 c) Retul·ladors de punta de pinzell  Portada o vinyeta a tota pàgina (10h)
4 d) Activitat definitiva per a entrega:  (pas cap a la combinació de tècniques) Vinyeta allargada (taca –extrems-, Tons –mig-, puntillisme...)  (Gouache, acrílic b/n, pinzell) Qualsevol de les opcions anteriors o pàgina complerta (10h)
5 -Color: (teoria color/games) Degradats monocromàtics (introducció al color): Tècniques humides (aquarel·la, gouache, acrílic, tintes…/pinzell/ Qualsevol de les opcions anteriors o pàgina complerta (15h)
Activitats d’avaluació i recuperació.
Recuperació: entrega de les activitats demanades o realització de dues pàgines amb l’aplicació de totes les tècniques demanades

Conjunt UNITATS DIDÀCTIQUES (UF2): durada i seqüència d’impartició

Títol Unitat Formativa: Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques.					Número: 2			Hores totals: 55h
UF 2	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques.       Títol	Hores (totals)	Data inici	Data acabament		Hores setmanals +hores no lectives	Espais		Recursos
UDs	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques.	55	5/12/2017	2/3/2018		5	Aules 13 i 14
1 (20h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 1- Retul·ladors: a) Rotrings / Pilots de diferents gruixos b) Permanents de diferents puntes c) Retul·ladors de punta de pinzell d) Activitat definitiva per a entrega:  (pas cap a la combinació de tècniques) Vinyeta allargada (taca –extrems-, Tons –mig-, puntillisme...) -Color: (teoria color/games)	10	5/12/2017	15/12/17		5+5	Aules 13 i 14		Específics. Blog. Referents impresos.
1 (20h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 4- Llàpis color/llàpis color aquarel·lable (fins Decembre)	10	19/12/17	22/12/17		5+5	Aules 13 i 14		Específics. Blog.
2 (35h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques.  (Inici Gener, continuació Color introduïnt-hi tècniques humides) (Activitats suggerides en format de mitja pàgina) 5- Aquarel·la / Anilina	10	9/1/2018	12/1/18		5+5	Aules 13 i 14		Específics. Blog. Referents impresos.
2 (35h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 6- Gouache/Tèmpera/Acrílics	10	16/1/2018	19/1/18		5+5	Aules 13 i 14		Específics. Blog.
2 (35h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 2on Quadrimestre: 7-Retul·lador color/tècniques mixtes	15	26/1/2018	2/2/18		5+10	Aules 13 i 14		Específics. Blog.
3 (10h)	Ús i aplicació expressiva en el dibuix i el color de les tècniquesgràfiques. 8- color/tècniques mixtes analògiques i digitals	10	6/2/18	9/2/18		5+5	Aules 13 i 14		Específics. Blog.

       

3.2.1 Unitats didàctiques (UF3): resultats d’aprenentatge, continguts, activitats d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació

Títol Unitat de Programació: maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica	Número: 3	Hores totals: 55
Resultats d’aprenentatge
Maneja diferents tècniques i en l’experimentació gràfica, amb plantejaments conceptuals i argumentals, per la resolució formal d’un treball
Continguts contextualitzats en la unitat. Objectius específics/didàctics
Experimentació amb tècniques mixtes d’expressió aplicades com a recursos gràfics propis.
La il·lustració amb eines i tècniques analògiques, mixtes i digitals
Transferència de resultats analògics i treball des de l’entorn digital
Enunciat activitats d’ensenyament aprenentatge. Títol i temporització aprox.
Recursos digitals (Photoshop, Illustrator) c)    Cadàver exquisit    (15h)
Recursos digitals (Photoshop, Illustrator) d)    Concept-Art. Superheroi  fotogràfic (coordinació amb fotografia) 40h (PDF web còmic –format horitzontal)
Activitats d’avaluació i recuperació.
Entrega ampliada de l’activitat b (concept-art) i un treball escrit

Sortides previstes (UF2)

UD número	Quadrimestre

 

Conjunt d’unitats didàctiques (UF3): durada i seqüència d’impartició

Títol Unitat Formativa: maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica					Número: 3			Hores totals: 55
UD	Títol	Hores (totals)	Data inici	Data acabament		Hores setmanals +hores no lectives	Espais		Recursos
1 15h	maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica Recursos digitals (Photoshop, Illustrator) e)    Cadàver exquisit    (15h)	15	6/2/2018	13/2/18		5+10	Aules 13 i 14 Plató foto		Coordinació amb Fotografia. Càmeres i targetes memoria. PCs alumnes
2 40h	maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica Recursos digitals (Photoshop, Illustrator) f)      Concept-Art. Superheroi  fotogràfic (coordinació amb fotografia) 40h (PDF web còmic –format horitzontal)	40	19/2/2018	4/5/2018		5	Aules 13 i 14 Plató foto		Coordinació amb Fotografia. Càmeres i targetes memoria PCs Alumnes

CONTINGUTS Mòdul formatiu: tècniques d'expressió gràfica Durada: 165 hores. 9 ECTS Unitats formatives que el componen: UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica. 3 ECTS UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color. 3 ECTS UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica. 3 ECTS Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica Durada: 3 ECTS   Continguts Introducció a les tècniques i procediments d'expressió gràfica. Tècnica i procés: possibilitats de les aplicacions tècniques, efectes i recursos. Descripció i característiques físiques dels suports, de les eines i dels materials. Característiques i preparació dels materials. Estudi i aplicació de diferents tècniques d'expressió gràfica amb les eines manuals tradicionals. Tècniques: seques, humides, grasses, mixtes, etcètera. Tècniques additives. Revisió històrica de les tècniques d'expressió gràfica. Anàlisi i identificació de les característiques tècniques de l'obra de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius. L'estudi. Organització de la zona de treball. Enginys i accessoris. Prevenció de riscos. Ús de les eines i manteniment. Presentació i acabats de l'original. Arxiu i conservació del material, de la documentació i dels treballs. UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color Durada: 3 ECTS Continguts Tècniques d'expressió gràfica apropiades a les diferents aplicacions del color i el dibuix: descriptiu, d'anàlisi, constructiu, expressiu i intuïtiu. Línia i taca en les tècniques d'impressió manuals. Generació de la taca: traç pictòric, grafismes, trames i textures. El color pigment. Harmonitzacions cromàtiques a partir de diferents tècniques. Creació de games cromàtiques. Interacció del color. Procediments tècnics, valors estètics i qualitats formals del color. Expressivitat de la línia i el traç, la taca i el color, en funció de l'eina i el suport. Tractament i aplicacions tècniques del color. Recursos i dimensió comunicativa i expressiva del color. Treball sobre la dimensió espacial del color. Anàlisi de les tècniques i la utilització del dibuix i el color en treballs gràfics d'artistes, dissenyadors i il·lustradors representatius. Anàlisi de les tècniques de dibuix i color en relació amb les necessitats de la representació. Aplicació i interpretació subjectiva del color. Treball sobre la mescla òptica del color. Color i percepció visual. UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica Durada: 3 ECTS Continguts Tècniques d'expressió gràfica en l'espai tridimensional. Gràfica i il·lustració tridimensional o volumètrica. Representació gràfica, il·lustració i fotografia. Collage i fotomuntatge. Tècniques d'expressió gràfica amb eines i programari digital. Experimentació amb tècniques mixtes d'expressió aplicades com a recursos gràfics propis. La il·lustració amb eines i tècniques analògiques, mixtes i digitals. Transferència de resultats analògics i treball des de l'entorn digital. Metodologia de treball per a la resolució conceptual i formal d'un projecte gràfic personal. Avaluació i criteri d'aplicació d'una tècnica en funció d'una idea, en relació amb una forma d'expressió i un contingut. Traducció d'experiències centrades en el context relacionant-les amb percepcions, sensacions, idees, conceptes,sentiments i estats anímics. ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 388/438 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7110 - 29.4.2016 CVE-DOGC-A-16117104-2016 ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 389/438 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7110 - 29.4.2016 CVE-DOGC-A-16117104-2016

CRITERIS D’AVALUACIÓ Mòdul formatiu: tècniques d'expressió gràfica Durada: 165 hores. 9 ECTS Unitats formatives que el componen: UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica. 3 ECTS UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color. 3 ECTS UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica. 3 ECTS Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica Durada: 3 ECTS Criteris d'avaluació Aplica correctament el coneixement de les tècniques, els suports, les eines i els materials per a la representació i l'expressió, d'acord amb els objectius del projecte. Domina els mitjans i les tècniques per a l'expressió gràfica, les adequa a les intencions comunicatives i expressives i a l'ús dels llenguatges plàstics. Identifica les tècniques gràfiques tradicionals i les seves característiques en l'aplicació per a determinats projectes. Utilitza amb destresa els coneixements i les habilitats d'expressió plàstica i les tècniques gràfiques que li permeten plantejar i desenvolupar projectes. Reconeix les tècniques d'expressió gràfica emprades en una obra i les ubica en períodes històrics segons utilització i estil. Té cura del material i treballa respectant les normes de seguretat i higiene. Arxiva adequadament la documentació i els treballs. UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color Durada: 3 ECTS Criteris d'avaluació Aplica de forma convenient les tècniques, els procediments, els instruments, les eines i els materials propis del dibuix i del color en la solució de la representació gràfica. Domina les tècniques d'expressió gràfica en l'aplicació al dibuix i al color a partir de plantejaments de representació gràfica i criteris conceptuals. Aplica el dibuix i el color amb diferents tècniques per obtenir uns determinats resultats, atenent uns objectius preestablerts i en pot fer una valoració argumentada i amb sentit crític. Integra conceptes i tècniques de dibuix i color a partir de l'anàlisi de l'obra d'altres. Estableix relacions entre el concepte i la pràctica en el procés de formalització d'una representació. Utilitza criteris raonats en la formulació de judicis estètics de caràcter personal sobre les tècniques de dibuix i color, tant per a la producció pròpia, com per a la valoració de l'obra dels altres. Desenvolupa i aplica les capacitats creativa, intuïtiva i sensible, en l'elecció de mètodes, instruments i materials apropiats per al dibuix i per al color. UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica Durada: 3 ECTS Criteris d'avaluació Optimitza els coneixements de les tècniques gràfiques per representar i crear formes i imatges en dues o tres dimensions. Té cura per la qualitat en els detalls i l'acabat final del treball. Assoleix les bases per a experimentar de forma personal en mitjans, materials, tècniques i procediments alternatius per al disseny i la il·lustració, sobre la base de necessitats expressives determinades. Explora i experimenta en la recerca de recursos propis per a aplicar-los al desenvolupament d'un llenguatge i una poètica personal. Domina els recursos gràfics formals de l'expressió i la comunicació visual per representar de forma gràfica idees. Entén la transgressió, de forma responsable, com a motor de la creativitat ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 390/438 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7110 - 29.4.2016 CVE-DOGC-A-16117104-2016

COMPETÈNCIES / resultats d’aprenentatge Mòdul formatiu: tècniques d'expressió gràfica Durada: 165 hores. 9 ECTS Unitats formatives que el componen: UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica. 3 ECTS UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color. 3 ECTS UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica. 3 ECTS Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts UF 1: suports, eines i materials per a l'expressió gràfica Durada: 3 ECTS COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Còmic 1.Identificar i definir els aspectes artístics, formals, funcionals i tècnics d'un projecte de còmic d'acord a les especificacions donades. 8. Seleccionar i utilitzar les tècniques i els recursos o estils artístics més adients per donar solució gràfica als objectius comunicatius i expressius, formals, funcionals i tècnics d’un problema comunicatiu. 9. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura i manteniment. 11. Transmetre la informació adequada amb precisió i elaborar normes d'aplicació i generar documents que facilitin la comprensió, gestió i posterior evolució del producte de còmic. Resultats d'aprenentatge Diferencia els procediments i es utilitza les principals tècniques d'expressió gràfica així com els seus mitjans, les eines i els materials. Selecciona i aplica les tècniques gràfiques més adequades a las particularitats temàtiques, estilístiques i comunicatives de l'encàrrec. Analitza i reconeix les tècniques i estils de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius de diferents èpoques, i fa una valoració de les possibilitats d'aplicació creativa al propi estil. Valora la rellevància de l'actualització i formació permanent en la competitivitat professional, així com la importància que té en l'exercici professional la qualitat de les eines i materials, la seva conservació i manteniment, i l'organització del lloc de treball. UF 2: ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color Durada: 3 ECTS COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Còmic 1.Identificar i definir els aspectes artístics, formals, funcionals i tècnics d'un projecte de còmic d'acord a les especificacions donades. 4. Planificar i desenvolupar totes les fases dels projectes de còmic mitjançant les tècniques narratives, gràfiques i estils més adequats als plantejaments comunicatius i expressius del treball i a les especificacions narratives i tècniques prèviament determinades amb el nivell de qualitat exigible professionalment. 7. Atendre adequadament les especificacions d'un encàrrec de còmic donat proposant solucions diverses, orientades a suports, formats i mitjans tècnics diferents. 8. Seleccionar i utilitzar les tècniques i els recursos o estils artístics més adients per donar solució gràfica als objectius comunicatius i expressius, formals, funcionals i tècnics d’un problema comunicatiu. 9. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura i manteniment. 10. Realitzar els originals tenint present les particularitats dels processos de reproducció i/o difusió posteriors i saber realitzar el seguiment i el control de qualitat corresponent. 11. Transmetre la informació adequada amb precisió i elaborar normes d'aplicació i generar documents que facilitin la comprensió, gestió i posterior evolució del producte de còmic. UF 3: maneig i experimentació amb les tècniques d'expressió gràfica Durada: 3 ECTS Perfil professional. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Còmic 1.Identificar i definir els aspectes artístics, formals, funcionals i tècnics d'un projecte de còmic d'acord a les especificacions donades. 2. Dotar al producte de còmic dels elements persuasius, informatius i / o identificatius adequats als objectius de l'encàrrec i comunica eficientment els missatges adreçats a mitjans d’informació i/o de difusió diferents mitjançant el còmic. 3. Buscar, seleccionar, analitzar i arxivar la documentació i el material gràfic de referència i gestiona les fonts i recursos òptims per a la realització d’un projecte de còmic. 4. Planificar i desenvolupar totes les fases dels projectes de còmic mitjançant les tècniques narratives, gràfiques i estils més adequats als plantejaments comunicatius i expressius del treball i a les especificacions narratives i tècniques prèviament determinades amb el nivell de qualitat exigible professionalment. 7. Atendre adequadament les especificacions d'un encàrrec de còmic donat proposant solucions diverses, orientades a suports, formats i mitjans tècnics diferents. 9. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura i manteniment. 10. Realitzar els originals tenint present les particularitats dels processos de reproducció i/o difusió posteriors i saber realitzar el seguiment i el control de qualitat corresponent. 11. Transmetre la informació adequada amb precisió i elaborar normes d'aplicació i generar documents que facilitin la comprensió, gestió i posterior evolució del producte de còmic. 13. Realitzar els controls de qualitat necessaris en cada fase del procés projectual per a l'obtenció d'un producte de còmic de qualitat tècnica, artística i comunicativa i adequat al mitjà gràfic on s’ha d’incorporar. Resultats d'aprenentatge Manipula diferents tècniques en l'experimentació gràfica, amb plantejaments conceptuals i argumentals per la resolució formal d'un treball. Experimenta amb les possibilitats expressives de las diferents tècniques en funció de les seves preferències estilístiques i artístiques per a incorporar-les a un estil personal. Desenvolupa les capacitats de comunicació gràfica, la creativitat i l'expressivitat personals. ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 390/438 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7110 - 29.4.2016 CVE-DOGC-A-16117104-2016

Mòdul formatiu: Tècniques d’expressió gràfica

Durada: 165 hores lectives 9 ECTS

Unitats formatives que el componen:

UF1. Suports, eines i materials per a l’expressió gràfica.

Durada: 55 h. 3 ECTS

Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts

Resultats d’aprenentatge

Diferencia els procediments i es utilitza les principals tècniques d’expressió gràfica així com els seus mitjans, les eines i els materials.

Selecciona i aplica les tècniques gràfiques més adequades a las particularitats temàtiques, estilístiques i comunicatives de l’encàrrec.

Analitza i reconeix les tècniques i estils de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius de diferents èpoques, i fa una valoració de les possibilitats d’aplicació creativa al propi estil.

Valora la rellevància de l’actualització i formació permanent en la competitivitat professional, així com la importància que té en l’exercici professional la qualitat de les eines i materials, la seva conservació i manteniment, i l’organització del lloc de treball.

Criteris d’avaluació

Aplica correctament el coneixement de les tècniques, els suports, les eines i els materials per a la representació i l’expressió, d'acord amb els objectius del projecte.

Domina els mitjans i les tècniques per a l’expressió gràfica, les adequa a les intencions comunicatives i expressives i a l’ús dels llenguatges plàstics.

28

Identifica les tècniques gràfiques tradicionals i les seves característiques en l’aplicació per a determinats projectes.

Utilitza amb destresa els coneixements i les habilitats d’expressió plàstica i les tècniques gràfiques que el permeten plantejar i desenvolupar projectes.

Reconeix les tècniques d’expressió gràfica emprades en una obra i les ubica en períodes històrics segons utilització i estil.

Té cura del material i treballa respectant les normes de seguretat i higiene.

Arxiva adequadament la documentació i els treballs.

Continguts

Introducció a les tècniques i procediments d’expressió gràfica. Tècnica i procés: possibilitats de les aplicacions tècniques, efectes i recursos.

Descripció i característiques físiques dels suports, de les eines i dels materials. Característiques i preparació dels materials.

Estudi i aplicació de diferents tècniques d’expressió gràfica amb les eines manuals tradicionals. Tècniques: seques, humides, grasses, mixtes, ...

Estudi i aplicació de tècniques i sistemes d’impressió manuals per a la creació de monotips. Tècniques additives.

Revisió històrica de les tècniques d’expressió gràfica. Anàlisi i identificació de les característiques tècniques de l’obra de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius.

L'estudi. Organització de la zona de treball. Enginys i accessoris. Prevenció de riscos. Us de les eines i manteniment.

Presentació i acabats de l’original. Arxiu i conservació del material, de la documentació i dels treballs.

UF2. Ús i aplicació comunicativa i expressiva del dibuix i el color.

Durada: 55 h. 3 ECTS

Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts

Resultats d’aprenentatge

Empra les diferents tècniques gràfiques, amb qualitat artística i tècnica, en la realització d’activitats de l’especialitat.

Selecciona, i aplica amb destresa i pulcritud, la tècnica més adequada a les particularitats de l’encàrrec.

Experimenta amb les diferents tècniques cercant les aplicacions més personals i creatives.

Criteris d’avaluació

29

Aplica de forma convenient les tècniques, els procediments, els instruments, les eines i els materials propis del dibuix i del color en la solució de la representació gràfica.

Domina de les tècniques d’expressió gràfica en l’aplicació al dibuix i al color a partir de plantejaments de representació gràfica i criteris conceptuals.

Aplica el dibuix i el color amb diferents tècniques per obtenir uns determinats resultats, atenent a uns objectius preestablerts i en pot fer una valoració argumentada i amb sentit crític.

Integra conceptes i tècniques de dibuix i color a partir de l’anàlisi de l’obra d’altres.

Estableix relacions entre el concepte i la pràctica en el procés de formalització d’una representació.

Utilitza criteris raonats en la formulació de judicis estètics de caràcter personal sobre les tècniques de dibuix i color, tant per a la producció pròpia, com per a la valoració de l’obra dels altres.

Desenvolupa i aplica les capacitats creativa, intuïtiva i sensible, en l’elecció de mètodes, instruments i materials apropiats per al dibuix i per al color.

Continguts

Tècniques d’expressió gràfica apropiades a les diferents aplicacions del color i el dibuix: descriptiu, d’anàlisi, constructiu, expressiu i intuïtiu.

Línia i taca en les tècniques d’impressió manuals. Generació de la taca: traç pictòric, grafismes, trames i textures.

El color pigment. Harmonitzacions cromàtiques a partir de diferents tècniques. Creació de games cromàtiques. Interacció del color.

Procediments tècnics, valors estètics i qualitats formals del color.

Expressivitat de la línia i el traç, la taca i el color, en funció de l’eina i el suport.

Tractament i aplicacions tècniques del color. Recursos i dimensió comunicativa i expressiva del color. Treball sobre la dimensió espacial del color.

Anàlisi de les tècniques i la utilització del dibuix i el color en treballs gràfics d’artistes, dissenyadors i il·lustradors representatius.

Anàlisi de les tècniques de dibuix i color en relació a les necessitats de la representació.

Aplicació i interpretació subjectiva del color. Treball sobre la mescla òptica del color. Color i percepció visual.

UF3. Maneig i experimentació amb les tècniques d’expressió gràfica.

Durada: 55 h. 3 ECTS

Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació i continguts

Resultats d’aprenentatge

30

Manipula diferents tècniques en l’experimentació gràfica, amb plantejaments conceptuals i argumentals per la resolució formal d’un treball.

Experimenta amb les possibilitats expressives de las diferents tècniques en funció de les seves preferències estilístiques i artístiques per a incorporar-les a un estil personal.

Desenvolupa les capacitats de comunicació gràfica, la creativitat i l’expressivitat personals.

Criteris d’avaluació

Optimitza els coneixements de les tècniques gràfiques per representar i crear formes i imatges en dues o tres dimensions.

Té cura per la qualitat en els detalls i l’acabat final del treball.

Assoleix les bases per a experimentar de forma personal en mitjans, materials, tècniques i procediments alternatius per al disseny i la il·lustració, sobre la base de necessitats expressives determinades.

Explora i experimenta en la recerca de recursos propis per a aplicar-los al desenvolupament d’un llenguatge i una poètica personal.

Domina els recursos gràfics formals de l'expressió i la comunicació visual per representar de forma gràfica idees.

Entén la transgressió, de forma responsable, com a motor de la creativitat.

Continguts

Tècniques d’expressió gràfica en l’espai tridimensional. Gràfica i il·lustració tridimensional o volumètrica.

Representació gràfica, il·lustració i fotografia. Collage i fotomuntatge.

Tècniques d’expressió gràfica amb eines i programari digital.

Experimentació amb tècniques mixtes d’expressió aplicades com a recursos gràfics propis.

La il·lustració amb eines i tècniques analògiques, mixtes i digitals.

Transferència de resultats analògics i treball des de l’entorn digital.

Metodologia de treball per a la resolució conceptual i formal d'un projecte gràfic personal.

Avaluació i criteri d’aplicació d’una tècnica en funció d’una idea, en relació d’una forma d'expressió i un contingut.

Traducció d’experiències centrades en el context relacionant-les amb percepcions, sensacions, idees, conceptes, sentiments i estats anímics.

FITXA RESUM

TÍTOL		GRAU
Tècnic/a superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Còmic		GS
FAMÍLIA PROFESSIONAL	Comunicació gràfica i audiovisual

Objectiu dels cicles formatius de grau superior

El principal objectiu dels cicles formatius de grau superior és assumir les responsabilitats de coordinació i de programació en una activitat concreta. Planificar el treball de les persones de l'equip i fer les corresponents verificacions i valoracions.

Competències dels Cicles Formatius de Grau Superior

Definir, planificar i organitzar processos i procediments de treball amb autonomia en el seu camp professional. Avaluar i resoldre problemes i contingències en contextos variats i generalment no previsibles, amb comprensió crítica, transferència de sabers i capacitat per a la innovació i la creativitat. Supervisar objectius, tècniques i resultats del treball personal i dels membres de l’equip, amb lideratge i esperit de millora, garantint la qualitat del procés i del producte o servei. Aplicar i integrar tecnologies i coneixements avançats o especialitzats en els processos de treball. Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixements científics, tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la seva formació i els recursos existents en l’aprenentatge al llarg de la vida, especialment utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones sota la seva responsabilitat, utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació o els coneixements adequats i respectant l’autonomia i la competència de les persones que intervenen en l’àmbit del seu treball. Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip, supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals, d’acord amb el que estableix la normativa i els objectius de l’empresa. Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d’una petita empresa i tenir iniciativa en la seva activitat professional amb sentit de la responsabilitat social. Exercir els drets i les obligacions derivades de l’activitat professional, d’acord amb el que estableix la legislació vigent, participant activament en la vida econòmica, social i cultural.

Objectius generals del CFGS de Còmic

Planificar i desenvolupar els projectes de còmics partint de la valoració idònia de les particularitats comunicacionals, tècniques i artístiques de l'encàrrec i definir adequadament els objectius del projecte i els aspectes expressius, narratius, funcionals i tècnics del còmic per transmetre el missatge de manera òptima. Interpretar i desenvolupar guions per a projectes de narrativa gràfica per a

transmetre missatges de manera òptima.

3. Dominar el dibuix i el procés de creació d'imatges per a una narració gràfica, utilitzant els recursos i les tècniques d’expressió gràfica més adequades a les especificacions temàtiques, comunicatives i artístiques de l'encàrrec.
4. Obtenir, seleccionar e interpretar les fonts documentals i de referència per a la realització de narracions gràfiques.
5. Interpretar l'evolució de les tendències formals i tècniques que contribueixen a configurar l'estil i iniciar-se en la recerca d'un estil personal de la qualitat exigible a nivell professional.
6. Desenvolupar mètode, rigor i capacitat de comunicació per a la presentació i defensa d'una idea o un projecte de còmic davant el client i / o equip de treball.
7. Interpretar l'evolució de les tendències expressives en la narració gràfica i valora els condicionants simbòlics i estètics que contribueixen a configurar la forma idònia del missatge.
8. Conèixer tant les especificacions tècniques i el manteniment dels materials i equips com els processos de reproducció i edició de còmics i saber-les gestionar per garantir la qualitat final i la competitivitat del producte gràfic en el mercat.
9. Conèixer les especificacions tècniques en els processos de producció i edició de còmics i saber gestionar-los per a garantir la qualitat final del producte.
10. Realitzar còmics amb el nivell de qualitat comunicativa, tècnica, i artística que s’exigeix a nivell professional.
11. Adaptar-se als canvis tecnològics i organitzatius del sector per ser competitiu.
12. Buscar, seleccionar i utilitzar fonts d'informació i formació contínua relacionades amb l'exercici professional.
13. Planificar i realitzar els controls de qualitat corresponents a les diferents fases dels projectes de còmic per tal d'optimitzar recursos i garantir la qualitat i competitivitat del producte comunicatiu al mercat.
14. Comprendre i aplicar el marc legal i normatiu que regula i condiciona l'activitat professional.
15. Valorar i aplicar els principis de l'ètica professional en el desenvolupament de l'activitat professional, la seva gestió i administració.
16. Identificar les necessitats comunicatives, tècniques i artístiques plantejades en un projecte de narrativa gràfica i adaptar les solucions gràfiques als objectius comunicatius del projecte i al context en el qual se situa.
17. Valorar el treball com a oportunitat de recerca i experimentació amb formes, suports i materials, i de creació, comunicació i expressió artística personal.
18. Resoldre tant els problemes d’execució a nivell expressiu, formal, funcional i tècnic com els d’organització, gestió i control que es puguin presentar en el procés de disseny i realització de la proposta.

Perfil professional. COMPETÈNCIA GENERAL del CFGS de Còmic

Idear i elaborar projectes de l’especialitat de còmic a partir d'un projecte propi o amb qualitat formal i funcional (tècnica, artística i comunicativa) d'un encàrrec professional determinat. Planificar i desenvolupar el projecte de l’especialitat de còmic des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins la realització del producte acabat, responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic especialitzat i possibilitant la coordinació del treball en equip. Planificar i realitzar els controls de qualitat corresponents a les fases diferents del projecte per garantir un producte acabat que compleixi amb els objectius gràfics, comunicatius i expressius exigibles a nivell professional, seguint en tot moment

Perfil professional. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS del CFGS de Còmic

Identificar i definir els aspectes artístics, formals, funcionals i tècnics d'un projecte de còmic d'acord a les especificacions donades. Dotar al producte de còmic dels elements persuasius, informatius i / o identificatius adequats als objectius de l'encàrrec i comunica eficientment els missatges adreçats a mitjans d’informació i/o de difusió diferents mitjançant el còmic. Buscar, seleccionar, analitzar i arxivar la documentació i el material gràfic de referència i gestiona les fonts i recursos òptims per a la realització d’un projecte de còmic. Planificar i desenvolupar totes les fases dels projectes de còmic mitjançant les tècniques narratives, gràfiques i estils més adequats als plantejaments comunicatius i expressius del treball i a les especificacions narratives i tècniques prèviament determinades amb el nivell de qualitat exigible professionalment. Crear, adaptar o interpretar guions per a projectes de còmics propis o aliens. Conèixer i complir la normativa específica que regula el sector i l'activitat professional. Atendre adequadament les especificacions d'un encàrrec de còmic donat proposant solucions diverses, orientades a suports, formats i mitjans tècnics diferents. Seleccionar i utilitzar les tècniques i els recursos o estils artístics més adients per donar solució gràfica als objectius comunicatius i expressius, formals, funcionals i tècnics d’un problema comunicatiu. Utilitzar i dominar les tècniques i tecnologies pròpies de l'especialitat, tant en els aspectes teòrics com pràctics, i conèixer tant les especificitats del material i dels equips professionals com la seva cura i manteniment. Realitzar els originals tenint present les particularitats dels processos de reproducció i/o difusió posteriors i saber realitzar el seguiment i el control de qualitat corresponent. Transmetre la informació adequada amb precisió i elaborar normes d'aplicació i generar documents que facilitin la comprensió, gestió i posterior evolució del producte de còmic. Coordinar el treball que es derivi o generi a partir del desenvolupament del projecte de còmic. Realitzar els controls de qualitat necessaris en cada fase del procés projectual per a l'obtenció d'un producte de còmic de qualitat tècnica, artística i comunicativa i adequat al mitjà gràfic on s’ha d’incorporar.

Capacitats clau: COMPETÈNCIES PERSONALS I SOCIALS_TRANSVERSALS

Són capacitats associades a conductes individuals i enteses com a competències transversals per afectar diferents llocs de treball i són transferibles a noves situacions. El desenvolupament d'aquestes capacitats es relacionen d'una forma causal amb l'èxit en el lloc de treball. Autonomia: capacitat per l’autoconeixement i el control de les seves emocions amb comprensió crítica per a la integració i transferència de sabers, aplicar i integrar els coneixements artístics i tecnològics en la definició i desenvolupament de procediments de treball, fixant-se metes i elements de motivació i ajuda per aconseguir l'èxit, buscant solucions a problemes basant- se en els propis recursos.

• Iniciativa i innovació: capacitat per formular activament nous plantejaments que s'avancin als canvis de l'entorn, prenent decisions oportunes amb criteri propi, amb predisposició per emprendre accions, crear oportunitats i millorar resultats sense necessitat d'un requeriment extern, adoptant una actitud proactiva i desperta davant la realitat per al desenvolupament de la creativitat i l’esperit emprenedor, amb la maduresa suficient per assumir les conseqüències de l'acció.
• Relació interpersonal: disposició per participar de manera eficient i constructiva en la vida social, relacionant-se satisfactòriament amb els companys de treball i poder respondre correctament davant les persones, així com per poder resoldre conflictes quan sigui necessari, actuant per mediar, establir i mantenir relacions cordials, recíproques i càlides.
• Responsabilitat: disposició per implicar-se en el treball, garantir la realització de la tasca, cuidant que el funcionament dels recursos sigui l'adequat, amb la capacitat de prendre decisions, de dirigir una activitat amb responsabilitat de coordinació i supervisió del treball tècnic, respondre del resultat i donar-ne raó.
• Resolució de problemes: disposició i habilitat d’analitzar la informació necessària per avaluar i donar resposta a situacions previstes i no previstes, mitjançant la recerca de solucions fonamentades, creatives i innovadores dins d’un camp d’estudi o professional, mitjançant l'organització i/o aplicació d'una estratègia o seqüència operativa - identificació del problema, diagnòstic, formulació de solucions i avaluació - definida o no per trobar la solució que respongui de la millor forma possible al problema.
• Treball de forma autònoma: disposició i habilitat per resoldre problemes de manera individual tot prenent decisions amb propostes pròpies i innovadores, cercant l’assessorament d’experts en certes etapes o tasques concretes, si es considera necessari.
• Treball en equip: disposició i habilitat per col·laborar de forma activa i coordinada en un projecte comú, formant part d’un grup, treballant junts per a obtenir un objectiu proposat, oposat a fer-ho individualment o competitivament.
• Organització del treball: disposició i habilitat per crear les condicions adequades d'utilització dels materials i els recursos humans, distribuir les funcions entre els integrants d’un grup, definir els procediments i coordinar les accions per a desenvolupar les tasques amb el màxim d'eficiència.
• Competència comunicativa: capacitat de comunicar els seus coneixements, idees, habilitats i activitats en contextos professionals als seus iguals, supervisors, clients i persones sota la seva responsabilitat.
• Aprendre a aprendre: tenir les estratègies d’aprenentatge necessàries per avançar en la seva formació de manera autònoma, amb maduresa per innovar en la seva aplicació i progressar en l’aprenentatge i formació a nivells superiors, inclou tant el pensament estratègic com la capacitat d'autoavaluar- se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

L'equip docent potenciarà l'adquisició de les capacitats clau incorporant-les a les activitats programades per desenvolupar el currículum d'aquest cicle formatiu.

Descriptors genèrics de resultats de l’aprenentatge

1. Haver demostrat posseir coneixements especialitzats en l’àrea professional, amb comprensió crítica per a la integració i transferència de sabers, així com per al desenvolupament de la creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor;

Mòduls	Hores lectives	Crèdits ECTS	Classificació	Especialitats docents
Fonaments de la representació i expressió visual	99	6	Teoricopràctic	Dibuix artístic i color
Mitjans informàtics	99	6	Pràctic	Mitjans informàtics
Teoria de la imatge	66	3	Teòric	Disseny gràfic Fotografia
Fotografia	99	6	Pràctic	Fotografia
Formació i orientació laboral	66	3	Teòric	Organització industrial i legislació
Història del còmic	99	6	Teòric	Història de l’art
Projectes de còmic	350	25	Pràctic	Disseny gràfic
Projecte integrat	99	10	Pràctic	Disseny gràfic
Tècniques d’expressió gràfica	165	9	Pràctic	Dibuix artístic i color Disseny gràfic
Representació espacial aplicada	132	8	Teòric pràctic	Dibuix tècnic
Dibuix aplicat al còmic	182	10	Pràctic	Dibuix artístic i color
Guió i estructura narrativa	99	6	Teoricopràctic	Mitjans audiovisuals
Producció gràfica industrial	66	4	Teoricopràctic	Fotografia i processos de reproducció
Hores i crèdits de lliure disposició	99	6
Total Crèdits i hores	1720	108
Formació pràctica en centres de treball (FCT)	280	12

Total crèdits i hores

2000

120

Convalidació de mòduls
Relació de mòduls corresponents als ensenyaments mínims que es convaliden entre els cicles formatius de grau superior de la família professional de Comunicació Gràfica i Audiovisual i el cicle formatiu de grau superior de Còmic. Mòduls superats en cicles formatius de Mòduls que es convaliden grau superior Fonaments de la representació i la Fonaments de la representació i la expressió visual. expressió visual. Teoria de la imatge. Teoria de la imatge. Mitjans informàtics. Mitjans informàtics. Fotografia. Fotografia. Tècniques d'expressió gràfica Tècniques d'expressió gràfica (Cicles: Il·lustració i Gràfica impresa). Producció gràfica industrial Producció gràfica industrial (Cicles: Il·lustració i Gràfica impresa). Representació espacial aplicada Representació espacial aplicada (Cicle: Il·lustració). Guió i estructura narrativa Guió i estructura narrativa (Cicles: Animació i Gràfica audiovisual). Relació de mòduls corresponents als ensenyaments mínims que es convaliden entre els cicles formatius de la família professional de Disseny gràfic regulats en el Reial Decret 1456/1995, d'1 de setembre, i el cicle formatiu de grau superior de Còmic regulat en el present Reial decret.
	Mòduls superats en cicles formatius de grau superior (Reial decret 1456/1995, d'1 de setembre)	Mòduls que es convaliden
	Dibuix artístic (Cicle: Il · lustració).	Fonaments de la representació i la expressió visual.
	Expressió plàstica: fotografia (Cicle: Fotografia artística).	Fonaments de la representació i l'expressió visual.
	Teoria de la imatge publicitària (Cicle: Gràfica publicitària).	Teoria de la imatge.
	Tècniques d'il·lustració (Cicle: Il·lustració).	Tècniques d'expressió gràfica.
	Mitjans informàtics (Cicle: Gràfica publicitària).	Mitjans informàtics
	Disseny gràfic assistit per ordinador (Cicle: Il lustració).	Mitjans informàtics
	Fotografia (Cicles: Il·lustració i Gràfica publicitària).	Fotografia.
	Tècnica fotogràfica (Cicle: Fotografia artística).	Fotografia .
	Fotografia artística (Cicle: Fotografia artística).	Fotografia.
	Tècniques gràfiques industrials (Cicles: Il·lustració i Gràfica publicitària).	Producció gràfica industrial.

3. Relació de mòduls corresponents als ensenyaments mínims que es convaliden entre els cicles formatius de la família professional de Disseny gràfic regulats en el Decret de 282/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny de la família professional de disseny gràfic, i en el Decret 137/1997, de 13 de maig, pel qual s'estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d'arts plàstiques i disseny en gràfica publicitària, en il·lustració i en fotografia artística, de la família professional de disseny gràfic.
	Mòduls superats Decret 137/1997, de 13 de maig (grau superior)	Mòduls que es convaliden (grau superior)
	Sistemes de representació (Cicle: Il·lustració)	Representació espacial aplicada (Cicles: Il·lustració i Còmic)
	Teoria de la imatge (Cicle: Il·lustració)	Teoria de la imatge
	Fonaments de l’art gràfic (Cicle: Il·lustració)	Fonaments de la representació i l’expressió visual
	Teoria de la imatge fotogràfica (Cicle: Fotografia artística)	Teoria fotogràfica: UF1. Llenguatge fotogràfic. (Cicle: Fotografia)
	Camps fotogràfics (Cicle: Fotografia artística)	Teoria fotogràfica: UF 3 Fotografia aplicada: de document a obra d’art (Cicle: Fotografia)
	Infografia (Cicle: Fotografia artística)	Mitjans informàtics: UF1. Introducció. UF2. Tractament de la imatge bitmap.
	Llenguatge audiovisual (Cicle: Gràfica publicitària)	Llenguatge i tecnologia audiovisual: UF1. Introducció als mitjans audiovisuals. UF2. Comunicació i llenguatge audiovisual: Recursos expressius. (Cicles: Gràfica publicitària, Gràfica audiovisual, Gràfica interactiva, Animació i Fotografia)
	Mitjans audiovisuals (Cicle: Fotografia artística)	Llenguatge i tecnologia audiovisual: UF1. Introducció als mitjans audiovisuals. UF2. Comunicació i llenguatge audiovisual: Recursos expressius. UF3. Tècniques i tecnologies de realització audiovisual.UF4. Tècniques i tecnologies de postproducció audiovisual. (Cicles: Gràfica publicitària, Gràfica audiovisual, Gràfica interactiva, Animació i Fotografia)
	Teoria del disseny gràfic (Cicle: Gràfica publicitària)	Fonaments del disseny gràfic
	Projectes d’il·lustració (Cicle: Il·lustració)	Projectes d’il·lustració (Cicle: Il·lustració)
	Projectes de gràfica publicitària (Cicle: Gràfica publicitària)	Projectes de gràfica publicitària (Cicle: Gràfica publicitària)

	Fotografia artística (Cicle: Fotografia artística)	Projectes de fotografia (Cicle: Fotografia)
	Mòduls superats ORDRE EDU/557/2006, de 13 de novembre, per la qual s’adapta el currículum del cicle de formació específica d’arts plàstiques i disseny de grau superior d’il·lustració als perfil professional d’animació audiovisual	Mòduls que es convaliden (grau superior)
	Dibuix artístic (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Fonaments de representació i expressió visual
	Disseny assistit per ordinador (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Mitjans informàtics
	Fotografia (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Fotografia
	Història de la imatge gràfica (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Història de l’animació
	Tècniques gràfiques industrials (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Tècniques gràfiques industrials
	Tècniques d’il·lustració (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Tècniques d’expressió gràfica
	Tècniques gràfiques tradicionals (CFGS Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Tècniques gràfiques tradicionals
	Tècniques d’animació (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Tècniques d’animació
	Teoria de la imatge (Cicle: Il·lustració. Perfil professional Animació Audiovisual)	Teoria de la imatge
Convalidació de FOL El mòdul de Formació i Orientació Laboral de qualsevol títol d'Arts Plàstiques i Disseny es podrà convalidar sempre que s'hagi superat en un cicle formatiu d'Arts plàstiques i disseny d'igual o superior nivell acadèmic a què es vol cursar. Relació de mòduls que poden ser objecte d'exempció per correspondència amb la pràctica laboral. Formació i orientació laboral. Fotografia. Mitjans informàtics. Producció gràfica industrial.

Espais formatius

Els centres que imparteixin els cicles formatius d’arts plàstiques i disseny han de complir, com a mínim, els requisits d'instal·lacions i condicions materials que estableix el Reial Decret 303/2010 , de 15 de març i a l’Ordre ENS/30/2012, de 10 de febrer, per la qual s’especifica la superfície determinades instal·lacions dels centres que imparteixen els ensenyaments artístics.

Els espais disposaran de la superfície necessària i suficient per a desenvolupar les activitats d'ensenyament dels mòduls professionals que s'imparteixen.

A més a més, hauran de complir les següents condicions:

1. La superfície s'establirà en funció del nombre de persones que ocupin l'espai formatiu i del tipus d'ensenyament i ha de permetre el desenvolupament de les activitats formatives amb l'ergonomia i la mobilitat requerides dins el mateix.
2. Hauran de cobrir la necessitat espacial de mobiliari, equipament i instruments auxiliars de treball.
3. Hauran de respectar els espais o superfícies de seguretat que exigeixin les màquines i equips en funcionament.
4. Respectaran la normativa sobre prevenció de riscos laborals, la normativa sobre seguretat i salut en el lloc de treball i totes les altres normes siguin d'aplicació.

Els equipaments que s'inclouen en cada espai han de ser els necessaris i suficients per garantir la qualitat de l'ensenyament.

A més hauran de complir les següents condicions:

1. L'equipament (equips, màquines, i altres) disposarà de la instal·lació necessària per al seu correcte funcionament, ha de complir amb les normes de seguretat i prevenció de riscos i totes les altres que siguin aplicables.
2. La quantitat i característiques de l'equipament han d'estar en funció del nombre d'alumnes i permetre l'adquisició dels resultats d'aprenentatge, tenint en compte els criteris d'avaluació i els continguts que s'inclouen en cada un dels mòduls professionals que s'imparteixen en els referits espais.